28 de novembre de 2010

Rogaine o l'orientació de llarga distància

Avui hem participat en una nova modalitat dins de les curses d'orientació: el Rogaine. Són curses per equip en les que et donen un mapa amb moltes fites (en aquest cas 30) i en un temps limitat has de visitar les fites que vulguis. Cada fita té una puntuació en funció de la dificultat, i al final qui suma més punts guanya.

A les 7:30 del matí l'equip dels Cargols (si!!! per fi hem participat amb el "nostre" nom en una competició) integrat per l'Enric, l'Eli i jo, ens dirigim cap al Corredor. Allà ens esperaven uns 350 contrincants i 6 hores d'orientació en equip: resistència, tècnica, estratègia i coordinació.

A les 9h sortida en massa!

De seguida veiem que la part tècnica és, segurament, la menys important. Les fites no són gaire dificils de trobar i, a més, al mapa no estan pintades les vegetacions amb el que sortir-te dels camins es torna força arriscat, i més en el terreny en el que correm on hi ha molt verd 2 i 3.

L'estrategia és important, però sent el primer Rogaine, anem una mica a provar com surt. Decidim començar per una zona amb fites força separades entre elles per arribar al punt més llunyà del mapa i després tornar per la zona més densa de fites. Esperarem a veure què han fet els guanyadors per saber quina era la millor.

La coordinació, cap problema. Tret d'algun punt en el que hem discutit si sortir del camí o no, hem estat d'acord en quasi tot.

Finalment, la resistència i el físic es converteixen en el nostre taló d'Aquiles. Hem començat força bé, corrent a les baixades i plans i, fins i tot, trotant en alguna pujada. De seguida, però, l'Eli comença a notar molèsties al genoll. Entre això i el cansament de l'Enric i meu, els trossos on correm cada cop són més curts. Després de 5 hores i quan ja portavem un parell quasi sense córrer, amb l'Eli coixa i intentant-la convèncer de que parés, abandonem :(
Arribem a un punt on s'hi pot arribar en cotxe i li diem a l'Eli que s'esperi allí. L'Enric, per fer-li companyia i per cansament també es queda. Jo faig els últims 5 o 6 km sol, per dir a l'organització que abandonem i per agafar el cotxe i anar-los a buscar.

Al final hem fet més de 25km i, tret del final, ens ho hem passat prou bé com per repetir-ho. Això si, amb més bones condicions físiques o sense ser tan ambiciosos en el recorregut!


Moments abans de la sortida


Contents després de trobar una de les fites més costoses!

Els Cargols sempre tenen temps per treure les banyes i fer-se una foto!

6 de novembre de 2010

"Duatló" de muntanya

Ahir tenia dubtes de què fer avui al matí. Moltes idees però cap pla concret. La primera opció era anar a buscar bolets, però als qui els hi vaig proposar no podien. Després anar en bicicleta, però l'únic Freemaresme disponible era el Carles, però el vaig avisar massa tard i ja no podia. També hi havia una cursa d'orientació "sprint", i l'opció d'escalar amb l'Ori, però cap dels dos plans em motivava. Així que al final decideixo sortir sol en bicicleta a buscar algun d'aquells camins que més m'agraden i que no acostumo a fer gaire.

Així que em llevo i em dirigeixo cap a Llinars, concretament al descens anomenat de "la Balena". Abans era un descens quasi secret, però ara el coneix quasi tothom, però no per això deixa de ser una de les millor baixades que conec.

La idea dels bolets encara em rondava pel cap, així que "per si de cas" m'enporto unes bosses a la motxilla Sort que ho faig, ja que la sortida no podia començar millor i a menys de 300m del cotxe em trobo el primer apagallum. Com estic aprop i és gran, torno a deixar-lo. Al cap de poc, tot un grapat de camagrocs: la cosa pinta molt bé! A partir d'aquí la intensitat de les troballes minva, inversament proporcional a la quantitat de gent que em vaig trobant buscant bolets! No m'estranya que costi trobar. Quasi hi ha més boletaires que bolets! Hi ha una febre pels bolets desmesurada! Suposo que jo formo part d'aquesta febre, ja que tot just és el segon cop que hi vaig, però m'agrada pensar que no és així i que buscar bolets és una variant més del que en diem "fer muntanya" i això, ja fa molts anys que ho practico.

Després d'unes tres hores amb diverses parades arribo quasi al Santuari del Corredor, amb una bossa amb una mica més d'un kilo de camagrocs, trompetes, mollerics, apagallums i un rovelló! no està malamanent per ser el segon cop que en busco, la quantitat de gent que hi ha, i per anar amb la bicicleta que no em permetia ficar-me molt endins del bosc.

Com ja és tard, em decideixo a tornar, aprofitant d'allò més el descens de la Balena. És una baixada que si la coneixeu, ja sabeu de què parlo (jo crec que és de les millors que conec), i si no, no sabeu el que us perdeu!

Al final ha estat una bona "duatló" de muntanya, on el més dur eren les transicions per deixar de buscar bolets i tornar a pedalejar ;) Ara, a cuinar la "caça" i a fer un bon sopar!

trompetes i un rovelló!

camagrocs

l'apagallums i la resta al fons

4 de novembre de 2010

Fusionant tradicions

Aquest darrer llarg cap de setmana, ha servit per a fer una barreja de tradicions.

El dissabte va començar amb una sortida en bicicleta amb els Freemaresme els quals, a iniciativa de l'Abel, ens presentavem amb una indumentària no gaire habitual... Per tots els condicionant la sortida va ser bastant peculiar, amb molt bon rotllo entre tots, però potser un dels dies que hem fet menys bicicleta. Tot i això, les poques zones que vem fer van ser de força qualitat!


El video del Sergi de la sortida


i aquest el de l'Abel




Els FreeMaresmes esmorzant. Espanten, eh!!

Dissabte a la tarda ens esperava una casa rural a Vallgorguina per a celebrar la castanyada! Amb l'Anna, la Mònica, la Laura, el Naxo, l'Ori i l'Eli, teniem la idea de fer panellets, moniatos, collir castanyes i bolets, fer alguna excursió i, en definitiva, passar un bon cap de setmana de Castanyada! A la pràctica vem aconseguir-ho tot, i a més aprofitant que estàvem al poble de les bruixes, vem incloure alguna tradició "yanki" i també vem recordar el Halloween, amb algun joc de nit que va aconseguir fer-nos passar una mica de por!

A més el dilluns per dinar vem tenir la visita de les famílies Teruel-Gómez i Cerezo-Menal, que amb els 4 nens ens van entretenir i completar un gran cap de setmana! (ho sento, però no tinc fotos d'ells :((((


Ceps, mollerics, trompetes, carlets, apagallums, fredolics i algun rovelló. Déu n'hi do per ser uns aprenents!

En Tito, el nostre guia durant la caça dels bolets!

Fa por, o no?

Fent les castanyes al foc

El final del joc de nit


Preparats per sopar!


PD: jo sóc més de castanyada! i tu?

14 d’octubre de 2010

Grates sorpreses...

Aquest dilluns, tot i el temps, amb l'Eli i l'Ori vem decidir fer una sortideta en bicicleta. Veient el temps que feia no ens vem atrevir a anar gaire lluny, així que l'objectiu va ser Sant Mateu.

La primera sorpresa del dia, va ser que mentre pujavem pel caminet de sempre entre alella i la pista de la carena, vem trobar tota una sèrie de salts per a fer-los en bicicleta. Salts molt ben fets i integrats amb l'entorn, de manera que costa veure'ls si no ho saps! però no per això deixen de ser força grans i divertits.

La segona va ser trobar-nos molts i molts bolets. Amb el nostre desconeixement, no teniem ni idea de si eren bons o no, i per això vem decidir tornar a l'endemà amb una guia (no sabíem si persona o en paper ;)). Però això es una altra història que va acabar passada per aigua i vent i sense cap bolet....

Us deixo el video de la sortida fet per l'Oriol!

4 d’octubre de 2010

La sort no existeix

Cada cursa d'orientació que faig a la nova categoria d'aquest any, aprenc com a mínim dues coses: que em falta molt per aprendre i una lliçó tècnica i/o física.

Aquest cap de setmana s'han celebrat els dos dies d'Osona d'orientació. Dissabte es feia la cursa de mitja distància a Calldetenes, i diumenge la llarga a Tavertet.

No havia anat mai a una de mitja distància i tenia ganes de comprovar tot el que m'havien dit: més curta, més ràpida, més estressant, més tècnica,.... la veritat és que tot s'ha acomplert i sobretot he descobert que és més divertida. Per a mi, més que les llargues. L'entorn però, no tinc gaire criteri per a decidir, ja que amb la boira que hi havia poc vem poder veure!

"vistes" de la cursa de dissabte...


Diumenge en canvi, era una cursa "clàssica" de llarga distància, però en un entorn idílic: Tavertet. La veritat és que el poble i l'entorn són magnífics i un bon lloc per a fer curses d'orientació.
Això era la vista a primera hora del matí desde Tavertet

I els resultats? doncs no gaire bé. En totes dues curses m'ha passat el mateix: he començat bé, o fins i tot molt bé (diumenge a mitja cursa anava més endavant de mitja classificació): ritme acceptable, concentració, metòdic,... però això fa agafar un excés de confiança i provar " a veure si hi ha sort i la següent la trobo sense gaire esforç..." meeeec : error!! la sort no existeix en l'orientació!. Ni al principi quan anava bé, ni ara que va malament! Cal sempre estar concentrat i sobretot no esperar que la fita et trobi, l'has de trobar tu. A partir d'aquií els nervis, el físic, la impaciència per recuperar el temps perdut, la manca de concentració,... fan que cometis més errors encadenats i al final t'enfonsis en la classificació.

Respecte a la resta de l'"equip".
L'Enric va ser l'únic que també va venir dissabte i crec que també va aprendre moltes coses que no s'han de fer i d'altres que si. Company, recupera't!!!
L'Ori diumenge, va fer un bon temps a la seva categoria, i si no fos per la seva constant cerca de l'entrenament i l'aprenentatge, hagués pogut assegurar un parell de fites més i fer un molt bon temps.
El Carlos, encara ha de controlar els nervis al principi de les curses, però un cop superat això, va millorant dia a dia!
La Leticia i l'Eli, amb una inusual tranquilitat (suposo que encomanada per l'Eli), van decidir anar a esmorzar abans d'inscriure's, i després no les van deixar córrer per falta de mapes i arribar molt tard! tot s'ha de dir que els de l'organització tampoc hi van posar gaire de la seva part per a que poguessin córrer.



25 de setembre de 2010

Creant escola

Avui hem fet una cursa d'orientació molt especial.

Organitzada pel BO i enmarcada dins la Setmana de la mobilitat sostenible i segura de Badalona, s'ha celebrat una cursa urbana al centre de Badalona. El terreny i el mapa no presentava gaire dificultat pels autòctons, però ha sigut especial per la companyia. L'he fet amb la meva neboda, la Judit, de només 7 anys.



A les 10 del matí l'he anat a recollir a casa. És la seva primera cursa, i ja m'ha dit que havia passat mala nit pels nervis de particpar en una aventura totalment nova per a ella!

A les 10:36 ens han donat la sortida, una petita explicació de què és un mapa i com fer-lo servir i ens hem posat en marxa. La veritat és que de seguida m'ha sorprès com se li ha donat de bé. Les primeres fites no sabia si era casualitat o si el fet de veure altres participants l'ajudava a orientar-se, però de seguida he vist que no, que realment se li donava bé!! (deu ser genètica XDDDD)



Al final hem fet tota la cursa quasi al 100% guiats per l'instint i l'orientació de la Judit. Però sobretot hem aconseguit l'objectiu que teniem, passant-s'ho bé i intentar crear escola (espero que hi torni). En definitiva: hem guanyat!!!


9 d’agost de 2010

Barranc de les Gorges de Núria

Un nou esport al blog dels cargols!

Fa anys, jo havia fet alguns barrancs, sempre amb empreses d'aquestes que t'ho organitzen tot per a que no et cansis gaire i t'ho passis bé. L'Eli, pel seu compte només n'havia fet un, el barranc de l'Infern, al Pallars. El record d'una mala experiència (res greu!) en aquest va fer que des de llavors no haguéssim repetit.

A finals de juliol rebem un correu de l'Ori que ens proposa anar a fer un barranc amb el Sergi, un company d'escalada i expert en barrancs. Després de mirar molt les ressenyes i meditar-ho ens decidim a anar-hi. Així que després de passar la nit a Ribes de Freser, el diumenge el Sergi, l'Ori, l'Eli i jo ens plantem a l'estació del cremallera de Núria a Queralbs disposats a fer un dels barrancs més atractius de tot Catalunya, segons el que es diu per internet.

Comencem la pujada, i ja de seguida ens trobem la primera sorpresa: en Josep Blanco amb la seva dona, un antic company d'escola que feia anys que no veia. Ens acompanya durant bona part de la pujada i ens serveix per posar-nos al dia de les nostres vides.

Anem pujant i tot i que les ressenyes diuen que és 1h30, portem més i encara no hem arribat. De fet les ressenyes no dónen gaires detalls de on comença el barranc, i això fa que ens passem 1 o 2 km amunt, arribant quasi a Núria. Quan ens adonem, tornem enrere fins a trobar l'entrada. "Només" passen 2 o 3 hores de l'horari previst.

Ja a l'entrada avaluem el cabdal d'aigua. En aquest barranc s'ha de ser molt meticulós amb això, ja que un excés d'aigua pot ser molt perillós. Veiem que baixa força aigua, però dins dels límits de les recomanacions, així que ens posem els neoprens, tot el material i cap avall!

El barranc comença amb ràpels, tobogans, salts,... quines sensacions!! Tots, incloent l'Eli, estem disfrutant i molt. Amb l'únic incident de no tancar bé el barril estanc i que se'ns mullessin una mica les coses, arribem a la meitat del barranc, on un gran salt des d'un pont d'uns 12m marca una parada. Després d'estar fent uns salts, mirem l'hora, i ja són les 5. Passen dues hores del que teniem previst per a finalitzar el barranc, i encara ens queda la meitat. Ho deixem per un altre dia...

Cansats, contents i satisfets, finalitzem el dia, amb gran sensacions i amb l'idea de que hem de tornar-hi!


4 d’agost de 2010

La Molina Bikepark 2010

El passat 11 de juliol l'Eli i jo vem fer la primera estada als bikeparks d'aquest estiu. Com només teniem un dia, vem triar per proximitat La Molina. Aquest any el bikepark ja consolidat, no presenta novetats, però com a mínim a rebut un bon manteniment, que unit a la poca gent que sol haver-hi fa que que quasi tots els descensos estiguin en perfecte estat.

Va ser un molt bon dia, amb baixades, salts, fotos i un video de record! tot i que el final, va ser una mica accidentat...

Us deixo el video. Veureu que la qualitat de la imatge no és gaire bona, però espero que sigui l'últim abans de tenir la nova càmara!!!


5 de juliol de 2010

Cursa a Begur: mètode d'aproximacions successives

Aquest diumenge hem tingut a tenir cursa d'orientació a Begur. La darrera abans de la parada de l'estiu. La cursa era de Copa Catalana organitzada pel Grions Orientació, així que tota una garantia de que tindríem una bona cursa!

La cursa es presentava dura, ja que a la forta calor que estem patint aquests dies, se li sumava el terreny: un bosc mediterrani de pins, que s'ha format a sobre de dunes de sorra. La consigna principal d'aquesta cursa és fer el contrari que a la resta: si pots corre per fora dels camins, ja que aquests són una trampa de sorra!

Així que vinguts des de diferents llocs ens trobem diumenge al matí l'Enric, el Carlos, la Leticia, l'Eli i jo, disposats a córrer al màxim!

Jo vaig córrer a H21A, una categoria bastant dura on ens esperaven 8km teòrics el que deurian suposar uns 11 o 12 a la realitat. En aquesta categoria he començat a córrer aquest any, i com ja he dit anteriorment el canvi és força gran. Fins ara, encara no he aconseguit trobar el ritme de cursa.
A les primeres sortia a totes com a H21B, el que em suposava cometre errors tècnics i cansar-me molt aviat, i aquest cansament feia que el cap no el tingués clar, i encara cometia més errors. Total que acabava esgotat i fent fins a quasi el doble de temps que el guanyador...
A la darrera cursa a Peguera, vaig intentar corregir això sortint amb molta calma i a assegurar. No la vaig acabar, ja que em vaig esguinçar el peu, però vaig fer uns 3/4 de cursa i veient els temps tan elevats que havia fet i sobretot que no vaig acabar gaire cansat, estava clar que no era una bona tàctica.

Així doncs, en aquesta cursa calia córrer més que a Peguera, però sense esgotar-se com a les anteriors i, sobretot, mirar de no cometre grans errors i estar concentrat. El resultat d'aquest propòsit ha sigut que m'he aproximat més al punt òptim, però sense aconseguir-ho. Aquest serà quan no m'equivoqui i acabi esgotat!
Hi ha hagut una millora considerable en els temps (he fet un 45% més que el guanyador, i en les altres no baixava del 65%), tot i que he comès un parell o tres d'errors una mica greus. Però sobretot he finalitzat amb la sensació d'estar cansat, però no esgotat. Això vol dir que he d'acabar de millorar algunes coses de tècnica i, físicament, acabar d'aproximar-me a aquest punt òptim d'esgotament.

Per la seva part, a l'Enric en H21B, i a la Leticia i a l'Eli en no-iniciats, se'ls hi va fer molt dura la cursa. Sobretot degut a que sortien bastant més tard que jo i el sol ja picava de valent.
El Carlos per la seva part continua amb la seva progressió més que notable: va cometre alguns errors, però físicament va aguantar molt bé i, en un mal dia de l'Enric, quasi va fer el mateix temps que ell! Aviat podrem veure uns bons "piques" entre els dos!!!

Així doncs, deixem de córrer durant un parell de mesos i ens retrobarem amb les curses després de l'estiu!



PD: ens hem d'enrecordar de portar càmara a les properes curses, que això de només posar el mapa és molt aburrit!! ;)

11 d’abril de 2010

Setmana Santa a Andorra


Aquesta Setmana Santa vem decidir anar a Andorra.

La idea era aprofitar l'hospitalitat que sempre ens dóna el company Oriol, i muntar el camp base a la Massana. A partir d'allí cadascú faria les seves activitats. Els integrants de l'expedició: Anna, Jordi, Ori, Marc, Eli i jo.

Arribem el dijous esglaonadament i ja el Jordi ha aprofitat per fer una parada a la Molina i fer una petita esquiada nocturna!

Al dia següent ens separem en dos grups: esqui de pista (Anna i Eli) i esqui de muntanya (la resta). Nosaltres teníem un repte pendent: la Font Blanca. Tots quatre ens dirigim cap a Ordino, i poc abans de les nou ja estem amb tot el material de pujada cap allà. El dia es presenta força variable i la neu dura ens permet pujar força bé. Pel mig de la pujada algun moment de tensió pels records de l'any passat, però un cop superat i en menys de quatre hores (una mica després el palillerus jejeje) per fi hem fet el cim! La baixada la disfrutem d'allò més, adaptant-nos als diferents tipus de neu, segons l'alçada i el sol que li ha tocat.


La duresa de la pujada...






Les cares de satisfacció i cansament a mitja baixada


Si, si! hem pujat fins allà dalt!!

El dissabte el Marc i el Jordi (és el seu últim dia) es lleven d'hora i tornen a esquiar. Mentres la resta anem a fer una via ferrata. És la primera que fa l'Anna i per això triem una que no sigui excessivament difícil: el Roc d'Esquers a Escaldes. La via és força maca, tot i que li falta alguns pasos més variats, ja que quasi tota l'estona són escales. Al final però, hi ha un petit pont tibetà que fa més entretinguda la pujada.
Quan arribem a dalt, el dia s'està tapant, i ja de baixada ens comença a ploure una mica, però per sort ja estem de tornada al cotxe.
A la tarda, l'Ori i jo anem a visitar una zona d'escalada aprop de l'estany d'Engolasters. Està plovent, així que ni tan sols ens portem el material, però la visita serveix per tenir un nou lloc apuntat per a visitar en una propera sortida.

L'Eli pujant la via










L'Anna i el seu primer pont tibetà. L'Ori i l'Eli fent el mico! ;)


Els quatre ferraterus


Després de dos dies intensos, el genoll del Marc es queixa. Així que el diumenge li toca fer repòs. L'Anna també es troba cansada i també decideix no fer res. Tots dos trien fer l'esport més "extrem" de tots: de compres a Escaldes: no us podeu imaginar quanta gent hi havia aquests dies a Andorra!!

L'Ori, l'Eli i jo, aprofitant la nevada de la darrera nit anem a esquiar a pistes. Teniem dubtes, però finalment veiem que és una gran decisió: el dia és fred, i la neu es manté amb molt bona qualitat durant tot el dia. Durant 6 hores no parem de fer fora pistes, buscar salts, trepitjar neu nova, dibuixar noves traçades,... fantàstic!!!

L'Eli baixant una canal en un fora pista d'Ordino


I ara... cap a on anem???


L'Ori practicant un slide

25 de març de 2010

Última nocturna de la temporada

Ahir vem fer l'última nocturna de la temporada. Es celebrava al parc del Guinardó (molt pendent, xarxa de camins força densa i boscos oberts per córrer).
Així que a les 20h l'Enric, el Carlos i jo, estem esperant a que comenci cursa. Pel Carlos és la primera cursa nocturna, així que s'inscriu a la curta. L'Enric, amb la seva habitual prudència, també. I jo m'atreveixo amb la llarga.
Abans una sorpresa: un parell de fites no tenen número al mapa, i s'han d'escollir per la simbologia que les descriu. Com sempre les nocturnes són una font de sorpreses i un bon entrenament!

Comencem a córrer i de seguida es nota el fort pendent. Fem les tres primeres i a la quarta, hi ha la primera sense número. La marco, però només marcar-la veig que hi ha una altra al costat, de fet dues més. No m'encaixa amb el mapa. Llavors entenc que n'hi ha més d'una i s'ha d'escollir a partir de la simbologia. M'havia equivocat i aquesta era la veritable sorpresa! així que m'hi fixo bé i marco la bona. Marxo una mica decebut cap a la següent, que la trobo fàcilment i al sortir, una altra sorpresa... he perdut el paper amb la simbologia i l'ordre de les fites!!! El busco per terra però no el trobo, i vaig refent el camí fins a l'anterior fita on el trobo. He perdut ben bé 5 minuts buscant-lo i ja no veig a quasi ningú dels que anaven aprop meu. El petit "descans" buscant el paper i la ràbia de la situació em permet continuar la cursa amb molta més força i la veritat és que a partir d'aquí se'm dóna molt bé, arribant fins i tot a guanyar un dels parcials... però al final una altra sorpresa: em despisto i em salto la última fita! just al costat de la meta... així que quedo desqualificat!!

La part positiva: tenint en compte que la darrera fita era al costat de meta i que m'hagués costat ben poc temps fer-la, hagués quedat força ben situat. I sobretot, és de les curses en les que m'ho he passat millor i m'he trobat més còmode fent-la.

La part negativa: desqualificat!

L'Enric i el Carlos per la seva part també queden desqualificats. De fet a la seva categoria el fet de tenir les fites sense número té molt d'impacte i només dues persones acaben sense ser desqualificats. El més important, però és que els dos s'ho han passat i espero que això es reflecteixi en que el Carlos sigui un nou company de curses!

Ja sóc un FreeMaresme!

Dissabte passat vem sortir en bicicleta amb la gent de Mataró. Com sempre em van sorprendre amb noves zones tècniques i amb el nou descens preparat per l'Abel. A més vem constatar que el darrer temporal va malmetre, i molt, els boscos de la zona, ja que quasi vem haver de fer tota una baixada caminant.

L'any passat, en aquest post, quan vaig conèixer a la gent de Mataró, ja deia que repetiria, i realment ho he complert, i finalment ja sóc "oficialment" un d'ells: ja tinc la samarreta dels Freemaresme!!!! El proper dia us l'ensenyo, quan la tingui personalitzada (tot i que la podeu veure al video).

Us deixo el video de l'Abel:

Una Mañana por Santa Monica (Llavaneras) from Devil- on Vimeo.

19 de març de 2010

Què dur és córrer!

Diumenge passat, vem a anar a la 2a prova de la Copa Catalana d'Orientació. Aquest cop la cursa era a Llers, aprop de Figueres i donat que era lluny, vem aprofitar per passar el cap de setmana per l'Empordà.

La cursa es presentava dura i més després de la nevada del darrer dilluns. Pocs dies abans de la cursa encara teniem la incertesa de si es celebraria i, les fotos que van enviar els de la organització, amb tot el terreny blanc de neu no eren gaire tranquilitzadores. A més, després de la darrera cursa a Torroella, on vaig fer un bon resultat, i dels consells del Daniel, m'havia decidit a pujar de categoria, i això encara em generava més dubtes de com en seria de dura la cursa...

De bon matí ens plantem a Llers la Su, l'Eli, l'Enric i jo (per fi la Su torna a córrer!). Elles dues surten tan bon punt arribem, fent parella a la categoria de No Iniciats (a veure quan s'atreveixen a córrer soles!!). Com quasi sempre, l'Eli comença la cursa força esverada i ja a la primera fita es perden bastant. A les següents recuperen la tranquilitat i comencen a fer-ho bé. Pel mig algun error més però al final fan un bon temps per quedar a mitja classificació.

Al cap d'una hora sortim l'Enric i jo, però en categories diferents. L'Enric completa la cursa en 1:30h aprox (quedant també pel mig de la classificació), i més que una cursa sembla que hagi anat a una batalla!! acabava la cursa cansat, però sobretot ple de ferides de plantes i branques. Ha tastat la duresa de la vegetació....jejeje

Per la meva part, de seguida començo a notar la diferència de categoria: es fan molts menys camins, cal travessar terrenys més durs de pedres, plantes, hi ha tirades molt més llargues entre fites i sobretot no sempre és evident quina és la millor traçada. Ja en cursa, començo molt tranquil, ja que no vull començar cansat, i això em permet fer les primeres fites força bé. Van passant les fites i el cansament es fa notar i a la fita 16 i sobretot a la 17, perdo molt temps, havent de recular en vàries ocasions per errors de traçada. Després d'aquestes dues, les següents ja són fàcils de fer, però amb una tirada molt i molt llarga entre la 18 i la 19, que em fa arribar al límit de cansament. Al final arribo a meta 2hores després de sortir, cansat, molt cansat, quasi esgotat... Havia fet 12 km amb ben poc troç de terreny on fos fàcil córrer. Després de recuperar-me una mica em sento satisfet: m'ho he passat molt bé corrent per fora de camins, traçant amb la brúixola, saltant murs, arrossegant-me per sota de les plantes,... i la classificació no ha estat malament per ser la primera d'aquesta categoria 30 de 40 aprox. Per a la propera, l'objectiu és quedar per la meitat!!!



Karate Kid a la badia de Roses...


Tots quatre després de la cursa: el cansament és evident a les cares!

14 de març de 2010

Què és el millor que es pot fer quan hi ha la nevada de l'any?

El cap de setmana passat, després de les nevades de la setmana anterior, l'haviem destinat a esquiar. Inicialment, anàvem a esquiar diumenge i dilluns, però ja havíem vist les previsions de que potser dilluns feia molt mal temps i potser no es podia esquiar.

Diumenge al matí pugem cap a Andorra. A dos quarts de deu ja estem a pistes amb un sol que escalfava de valent. La neu està força dura i, sobretot amb la taula costa una mica, tot i això passem un bon dia d'esquí. A mig matí el cel comença a ennuvolar-se i cap a les 13h ja està nevant. Entre això i el vent, la sensació de fred és força acusada així que decidim plegar i cap a les 15h estem al cotxe. Segueix nevant. De fet segueix nevant fins que anem a dormir.

Dilluns ens llevem i... segueix nevant!! als arbres i cotxes es veu més de mig metre de neu nova! Preguntem i l'accés a Ordino i Arinsal està tancat, però Pal està obert. Posem la tele i veiem molts problemes a tot Catalunya: neu per tot arreu i comencen a necessitar-se cadenes per llocs inusuals. Amb tots aquets elements comença la discusió:
  • Eli: "jo marxaria perquè pagarem el forfait, no podrem esquiar i a més se'ns complicaria la carretera"
  • Xavi: "doncs jo no sé què fer, perque com no pugem gaire m'agradaria aprofitar, però si som sensats, hauriem d'anar avançant els problemes que ens trobarem a la carretera..."
  • Eli: "doncs ens quedem, perque si no m'estaràs dient que perque no ens hem quedat!"
  • Xavi: "no, no. Marxem perque si no em diràs que em llençat els diners i a sobre ens hem quedat tirats a la carretera!"
  • i així una bona estona...
Al final, no sé com, decidim que ens quedem. Quina gran decisió!!! Pugem a Pal, la visibilitat no és dolenta, hi ha poca gent, però sobretot, quina neu!!! Semblava un somni, esquiant amb neu pols per sobre dels genolls!!! crec que ha sigut el dia amb millors condicions de neu de la nostra vida.

Després de quatre hores estem destrossats de tant esquiar i decidim plegar. Mengem alguna cosa i cap a les 15:30 ja estem de tornada. Escoltant la ràdio i les nostres mares se'ns fa difícil saber si arribarem a Badalona, ja que hi ha moltes carreteres tallades i diuen que es posarà pitjor. Però anem fent amb la idea de que si no podem arribar ens quedarem a dormir pel camí. Pel camí hem de posar cadenes un parell de cops, però passat Igualada, ja les treiem i fins a casa. En 6 hores hem arribat i tot i que sembli molt, després ens assebentem que hi ha gent que ha trigat això per anar del Vallès a Barcelona, o fins i tot que no han pogut arribar. Podríem dir que vem tenir bon criteri triant la ruta i esperant a que ja no hi haguessin aglomeracions de cotxes, però se'ns dubte, ha sigut molta sort i un bon consell dels mossos.

L'Eli pel bosc de Soldeu



Una petita mostra del que us veu perdre: no hi havia temps de parar a filmar!!





Plens de neu després d'esquiar!


El paisatge de tot Catalunya durant la tornada

28 de febrer de 2010

Una cursa diferent

Aquest cap de setmana, la feina i les seves conseqüències, m'han deixat poc temps lliure. Un d'ells, el que aprofito ara per descansar i escriure i, un altre, dissabte al matí per fer una cursa d'orientació.

La cursa es celebrà dins el campus universitari de la UPC a Castelldefels, i és més un entrenament que no pas una cursa oficial. Entre això, i una mica de pluja, l'assitència és força baixa. Així doncs, a les 9 del matí i havent dormit poc més de 4 hores, l'Enric i jo ens dirigim cap allà.

Aquest cop només hi ha dos circuits, el curt i el llarg. Jo m'apunto al llarg, ja que té una característica que el diferencia molt de qualsevol cursa que he fet. La cursa es divideix en tres parts: una primera de 3km sprint, una segona de 2km amb "benzinera", i una tercera de 3km sprint. "Sprint" vol dir que la cursa és curta i força fàcil d'orientació i, per tant, el més important és el físic. Però la diferència és la segona part. "Benzinera" vol dir que no et donen mapa, aquest es trobar fixe en un punt del circuit i pots tornar-hi sempre que vulguis a "repostar". Per tant, a més del físic i l'orientació, aquí també compta la memòria.

Ja en cursa, el primer circuit ja deixa clar, que no hi ha gaire dificultat d'orientació, i que el físic és el que determinarà el primer i tercer circuit. Se'm dóna força bé, tot i que em noto cansat.
Comença el tram de benzinera. El circuit té 6 fites a memoritzar. Tot i que sembli poc, us asseguro que costa bastant fer-ho quan estàs cansat i corrent enmig d'una cursa. Escullo la tàctica d'intentar memoritzar el número de cada fita, però sobretot la posició en la que es troben. Les dues primeres les faig més o menys bé, i pel camí vaig repetint-me la seqüencia de números: 73, 68, 81, .... La tercera em costa una mica de recordar, però finalment la trobo. La quarta, cap problema, però arribant a la cinquena m'he oblidat del número i, a més, no trobo la fita on pensava que estava. Trobo una altra molt aprop, però no exactament on esperava. Començo a dubtar si tornar a la benzinera o marcar la fita. Finalment decideixo marcar, però abans faig una última mirada a la zona i... trobo la bona! Així doncs la marco i cap a la última que és la de meta.
El tercer tram torna a ser molt físic i no presenta gaire dificultat tècnica.

Acabo la cursa amb molt pocs errors, però com es tractava d'una cursa molt física el resultat no és brillant: posició 6 de 11. Val a dir, però que amb tant pocs corredors, la posició no és molt significativa (ni per bo ni per dolent). Això si, mirant els corredors contra els que he competit estic content: corredors habituals d'èlit i H21A.

L'Enric per la seva part, fa el circuit curt. I comentant-ho després i amb els resultats, les conclusions són similars: quedem pel mig de la classificació, però hem de millorar en el físic.

Un dels mapes de la cursa

21 de febrer de 2010

Calçots i orientació

Aquest ha estat el cap de setmana triat per a la ja tradicional calçotada de la colla d'amics feta a la feina, quan treballava a Better.
Com sempre l'Enric ens ha ofert la seva hospitalitat a la Masia de Sant Pol, molt aprop de la Bisbal de l'Empordà. Aquest any no tots han pogut assistir, però igualment erem una bona colla.
Per a menjar no ha faltat de res: pintxos vascos, calçots, salsa romesco (amb concurs inclòs), botifarres, xai, torrades i tot regat amb un bon vi. I per postres tampoc ens hem quedat curts amb la "torta" de xocalata de la Leticia i dos pastissos de formatge (gentilesa del Jordi i la Raquel tot i que no han pogut venir).
Un molt bon àpat, completat amb unes bones xerrades al voltant de la llar de foc.

Els pintxos de la Naiara i el Manu

Tota la colla a taula! (menys la fotògrafa Leti)

I ara, l'Eli fent la foto

Abusant una mica de l'hospitalitat de l'Enric, la Leticia, el Carlos, l'Eli i jo hem aprofitat i ens hem quedat a dormir per anar avui a una cursa d'orientació a Torroella de Montgrí., la primera de Copa Catalana d'aquest any. Allà també ens hem trobat amb la Su i l'Enric, que venien desde Badalona per córrer ell, ja que la Su està lesionada.

L'Eli ha fet la cursa juntament amb la Leticia i el Carlos, que era la seva primera cursa, i el resultat ha sigut totalment positiu. A la classificació han quedat per la meitat, però sobretot els hi ha agradat, i amb ganes de repetir. Haurieu d'haver vist l'interès que hi posava el Carlos, com s'estudiava la simbologia dels mapes i em preguntava per algunes coses que ni tan sols me les havia plantejat!

L'Enric debutava amb el seu nou club, el Grions, i ha sortit molt content, ja que ha comès pocs errors i al final ha quedat pel mig de la classificació, el seu millor resultat en la categoria.

Per la meva part, crec que ha sigut la millor cursa que he fet fins ara, com a mínim en quant a resultat. 7è de 54 participants. Tret del primer classificat, crec que amb petites millores físiques i tècniques, puc arribar a atrapar als altres que tinc per davant, i lluitar per estar davant. Si el físic m'acompanya, és el moment per saltar definitivament de categoria.

I per acabar el cap de setmana hem fet un bon dinar a Peretallada!


Els debutants: tot un èxit!

Tots quatre després de la cursa amb gana pel dinar que ens esperava!


L'Enric cada cop ho fa millor, i ara ja federat!

4 de febrer de 2010

Orientació nocturna a Badalona

Dimecres 19:00, comença la segona cursa nocturna de la temporada. Aquest cop és a Badalona i, com el terreny me l'hauria de conèixer, m'apunto al circuit llarg!
Començo la cursa una mica despistat. La primera fita tot i que m'hi acosto, no acabo d'afinar i em costa força estona trobar-la. Em sembla que hauria de començar aquestes nocturnes una mica més concentrat, ja que en totes les que he fet sempre em costa molta estona començar a trobar-me còmode. En això influeix que feia menys d'una hora sortia de la feina amb mil i un problemes, havia de tornar de Barcelona, passar per casa, canviar-me, menjar alguna cosa, agafar el cotxe, anar a buscar a l'Enric i plantar-me a Montigalà. Massa coses per només una hora.

La segona, tercera i quarta fites estan més aprop de camins i m'ajuden a agafar confiança.

La cinquena i sisena costen una mica més i, sobretot em fan notar més cansat, cosa que em fa cometre una errada a la setena, que tot i que no em fa perdre molt temps si que em fa donar una mica de volta.

La vuitena i novena són fàcils, però amb una pujada considerable.

La desena ja és a la part més alta del mapa, quasi a la urbanització de la Vallensana. De nou em torna a costar una mica, suposo que pel cansament.

La onzena és una tirada molt llarga i gràcies a conèixer el terreny crec que ho faig prou bé, o com a mínim faig menys desnivell que la majoria. Podeu veure una discussió sobre l'elecció d'itinerari aquí (també hi ha els resultats). Sobretot em permet córrer sense preocupar-me de l'orientació i recuperar-me una mica.

A partir d'aquí ja és baixada. La dotzena trigo una mica per una confusió entre un marge i un camí al mapa. Tretze i catorze són senzilles. La quinzena la identifico ràpidament amb el pont de Montigalà i la trobo fàcilment. La setzena em confio massa del meu coneixement del terreny i cometo una errada, que em fa perdre una mica de temps.

La dissetena la trobo bé i finalment la divuitena la puc trobar després de fer la última rampa de la cursa.

Al final 1h 24minuts. Me'n vaig amb la sensació de que ho podria fer molt millor i de que encara em costa això de les curses nocturnes. Però veient els resultats (posició 19 de 42), i tenint en compte que la gent que fa el circuit llarg sol ser gent bona, no està gens malament. Com a mínim he vist els punts on fallo més: concentració al principi i després dels trams de més exigència física.

L'Enric també va córrer la cursa, al circuit curt, però sense brúixola!!! Podeu llegir la seva crònica aquí.


17 de gener de 2010

Diumenge en bicicleta

Després de decidir que no anavem a esquiar pel risc d'allaus, de no poder escalar per la pluja i de que el dissabte anés a fer el "tonto" amb els companys de Mataró, avui hem decidit sortir en bicicleta per Badalona.
El dia com ja us he dit, no s'ha llevat gaire asolellat, i durant quasi tota la sortida ens han acompanyat algunes gotes de pluja. Així que hem decidit fer una cosa curteta, per si calia tornar ràpid cap a casa. Això si, ens hem entretingut fent alguns saltets, i algunes zones una mica tècniques.
El següent video recull el que hem grabat. És el primer que muntem, així que no sigueu molt durs amb les crítiques... ;-)

11 de gener de 2010

1a cursa de l'any

Aquest diumenge hem començat la temporada 2010 d'orientació!

La cursa era del circuit OROS, un campionat de curses popular que, per la proximitat geogràfica i per les facilitats que donen per córrer, hi participem bastant.

Aquest cop hem participat l'Enric, l'Eli i jo, tots tres al mateix circuit, però amb l'Eli i jo corrent com a parella.

Donat que córrer en parella té un clar desavantatge (es perd temps discutint, explicant i debatent), l'Eli i jo hem decidit fer una tàctica nova: fariem les fites alternativament de forma que en cada una, un de nosaltres guiava i l'altra només seguia, sense quasi opinar. A la pràctica, no ha sigut tant perfecta la divisió, i en més d'una ocasió se'ns ha escapat algun comentari de "segur que és per aqui?", "vols dir que no t'estàs equivocant de camí?". Però bé, no han sigut gaire els comentaris que ens hem fet. El resultat de l'experiment? prou bo. Em sembla que ha sigut una de les millors actuacions que hem fet en format parella: hem sigut els PRIMERS!!! (val a dir que només hem participat nosaltres com a parella jeje). I mirant la classificació global hem sigut el 10 de 39 participants.

Ho haguéssim fet millor per separat? segurament, però correr en parella (i més si és la teva), té molts alicients que no et dóna el córrer sòl!

En quant a la cursa, era al Turó de Cerdanyola a Mataró, un petit turó situat quasi dins la zona urbana que permet fer una cursa en un terreny reduït, continus canvis de direcció, multitud de camins i encreuaments i un desnivell força pronunciat en alguns punts.

L'Enric, també ho ha fet molt bé, i si no recordo malament també crec que ha sigut una de les seves millors curses en la recent estrenada categoria. Podeu veure la seva crònica aqui.

Al final, tots contents!!