17 d’octubre de 2009

Freeride per Mataró

Divendres. Dia per planificar el cap de setmana. Amb l'Eli hem decidit que diumenge escalarem, així que demà pot ser un bon dia per tornar a fer una mica de ruta en bicicleta. Començo la ronda de propostes.
Ori: "no, demà tinc curs"
Marçal: "no, demà tinc classes de trial"
Marc: "uf!!, que cansat això d'anar en bicicleta".

Així que em trobo amb ganes de fer alguna cosa però sense ningú a qui proposar-li. Me'n recordo que molts cops he vist al ForoMtb una gent de Mataró que fan sortides del mateix estil que jo: 20-30km, amb calma pujant i buscant les dificultats en les baixades. Dit i fet, em connecto i veig que a l'endemà anaven a fer una sortideta. Ens intercanviem quatre missatges i ja està! hem quedat. Em comencen a entrar els dubtes: "a veure si serà el típic psicòpata que busca víctimes per internet... " jajaja. Res més lluny de la realitat.

Dissabte 8h del matí, Mataró. Em trobo amb l'Abel i el Jose. Ens presentem i comencem la ruta. Anem pujant tranquilament, i ens anem coneixent una mica. M'expliquen el tipus de rutes que fan i realment sembla que encaixa bastant amb el concepte que jo tinc d'anar en bici.
Quan portem poc més d'un quart d'hora, primer contratemps,trenco la cadena mentre pugem. Em sap greu, ja que quasi no els conec i els estic fent perdre temps, però me'n adono que són com jo: no hi ha cap pressa per pujar, ja correrem a la baixada! Se'ls veu bona gent i em fan sentir còmode, tot i que els acabo de conèixer.
Al cap de poc ens trobem amb el primer obstacle. Un tallat de més o menys un metre i mig. L'Abel el fa com si res, i el Jose s'ho pensa una mica més, però també. M'ho penso una mica i em diuen "ei, que no és obligatori fer-ho!". Però tot i estar una mica fred també l'hi tiro sense problemes. Em sembla que era una petita prova per anar veient quin nivell tinc ;-).

Seguim pujant. Em demostren que amb un parell de c... es pot pujar per tot arreu amb una bici de més de 20kg! Remuntem un petit descens amb curves peraltades, tallats,... i aprofitem també per parar i fer-los.




L'Abel en un dels salts de la pujada.



Finalment arribem a dalt de tot, prop de Can Bruguera, on tenen muntat un descens realment molt guapo! Tallats, passarel·les, dobles, peraltes,... Espero recordar on està el proper dia!



El Jose saltant una de les pasarel·les



El vídeo de la jornada fet per l'Abel


El Jose, L'Abel i jo.

Arribem de tornada a Mataró. Realment ha sigut un dia de bici molt bo, i tot i que sembla que tinguin una mica més de nivell que jo, com a mínim avui els he pogut seguir sense gaire problemes. A veure quan em portin per llocs més difícils!

Tant els corriols de Mataró, com l'Abel i el Jose, han sigut una gran descoberta. Sens dubte, repetirem!

13 d’octubre de 2009

Bike parks, final de temporada

Tot i que només hem escrit el primer dia i l'últim, aprofitaré aquest post per descriure una mica l'activitat que hem tingut aquest estiu als bikeparks.

Vam estrenar la temporada a la Molina, pujant l'Eli i jo un dia per escalfar pels alps.

A l'Agost vem pujar a Les Deux Alpes, amb l'Ori, el Marçal, el Nacho, la Judit i el Jaume. Va ser un viatge marcat per la curta durada. Només vem poder aprofitar tres dies de bicicleta.
Teníem el record de tres anys enrere, i la veritat és que no ha evolucionat gaire des de llavors: alguna passarel·la més, alguna pista més, però poca cosa pel temps que havia passat. A més ens vem trobar un terreny menys cuidat que llavors, que posava a prova la nostra resistència física i la de les bicicletes! (pregunteu-li a l'Ori pels seus dits i la va forquilla). Tot i això, manté un avantatge respecte als pirineus, i és la quantitat de quilòmetres que tenen les pistes. La conclusió però, és que ens ho pensarem una mica més abans de tornar a fer tants quilòmetres.


La colla dels Alps



L'Eli i la Judit a més de 3.000m d'alçada!


Finalment, hem pujat un parell de cops a Vallnord durant la tardor. Potser per que hem aprofitat més sabent que eren els últims dies, o potser per que és el record més fresc que tinc, o potser perque el clima de tardor afavoreix que el terreny estigui quasi perfecte, o potser simplement, per la qualitat de les pistes. però crec que han sigut els millors dies de bicicleta.

Vallnord és suficientment petit com per a fer totes les pistes en un sol dia, però alhora té suficients detalls com per estar entretingut uns quants més (salts, pasarel·les, wallrides,...). A més, aquest any hem descobert que hi ha més camins que no estan senyalitzats, com l'anomenada "super secreta", una baixada que combina a la perfecció la tècnica de les trialeres, la velocitat d'un single-track i la bellesa i tranquilitat dels boscos d'Andorra. Tot i que l'Eli i el Marçal no hi estan d'acord, per mi és una de les millors baixades que he fet en els darrers anys.

La mini-colla de Vallnord


Els salts de l'Eli ja no tenen gaire a envejar als nostres! Girl Power!


La foto una mica fosca, però què em dieu del salt?



video

El mateix salt, però en video. Bé Marçal!



video

Al vídeo potser no s'aprecia, però creieu-me que aquest tram no era fàcil!



Aqui podeu veure algunes fotos i videos més.
Ara si que ja, fins l'any que ve haurem d'esforçar-nos per pujar!