29 de març del 2009

Taller de Wok

I per fi arriba un post sobre una de les aficions en la que ser un cargol és una gran virtut.

Dijous passat, amb l'Albert vam participar en un taller de cuina oriental, dedicat a la cuina amb Wok. El taller l'organitzava la botiga "El Cullerot" de Badalona i és el primer d'una sèrie de tallers que faran i que s'aniran adaptant a la demanda que hi hagi.

En arribar, trobem dos vells coneguts, el Quico Vera, que imparteix el curs, i el Toni Forteza com alumne.

Comença el taller, i el Ferran Castrillo, l'especialista en cuina oriental, ens explica la història del Wok, les seves característiques i una mica més de teoria. De seguida comença la part pràctica, i tant el Quico com el Ferran creen un ambient distès i participatiu. El més simptomàtic és que tret dels cinc primers minuts, no vem tornar a seure a les nostres cadires.

Mentre ens explicaven i ensenyaven tot de productes típics de la Xina, ells dos (amb la nostra petita ajuda) van estar cuinant uns quants plats que vem poder degustar: uns raviolis xinesos, una sopa de pollastre (si! es pot fer sopa amb el Wok), un saltejat de llagostins amb verdures, tallarines amb verdures i unes broxetes de pollastre marinat. Tot boníssim i amb el gust diferent dels ingredients de la cuina xinesa (soja, gingebre, curry,...). Res a veure amb el típic restaurant "xino"!

Quasi tres hores de taller en les que vam aprendre, menjar i compartir una cuina mil·lenària, sana, gustosa i diferent. Totalment recomanable!

La setmana vinent hi tornem, aquest cop amb un taller de Sushi. Si us hi voleu apuntar, aquí teniu més informació.

22 de març del 2009

Orientació nocturna

Dimarts, 8 del vespre, boscos de Vallvidrera a Collserola. Un grup d'unes 60 persones, vestides per córrer i armades amb una brúixola, un frontal i un mapa, es disposen a fer una cursa d'orientació nocturna. Entre elles, l'Enric, que s'estrena en aquest tipus de cursa, i jo.

Comencem la cursa (sortida en massa) i comencen els errors. A mi em sembla escoltar que la sortida es troba a 100m d'on ens trobem. Veig a tothom córrer en la mateixa direcció i penso "van cap a la sortida". Al cap d'una estona m'adono que no hi ha la sortida. Em paro i la segueixo buscant. Finalment em trobo amb l'Enric i em diu que la sortida era on havíem començat. Sort d'ell, si no encara l'estic buscant. Això em fa tenir una perspectiva totalment diferent del mapa.

A partir d'aquí trobem les tres primeres fites amb facilitat. Sortint de la tercera, l'Enric i jo decidim córrer junts. Agafem un caminet que cada cop es fa més estret, fins que finalment es difumina dins del bosc. La nostra tossuderia ens fa seguir pel mig del bosc. És curiós com de nit s'accentua la nostra capacitat (o més ben dit, discapacitat) per veure camins on simplement hi ha una clariana entre els arbres! Després de la tercera vegada en que li dic a l'Enric "jo tornaria enrera", i de començar a escoltar sorolls no identificats, tornem fins a la fita 3, havent perdut uns 20 o 25 minuts. Ens reorientem i enfilem el camí bo cap a la 4. A partir d'aquí trobem la resta de fites de forma fàcil.

En total una hora de cursa, en la que l'Enric i jo vem aprendre coses l'un de l'altre, i en el que el millor va ser que ens ho vem passar d'allò més bé!


Us deixo una foto de les vistes nocturnes del bosc...