28 de novembre de 2010

Rogaine o l'orientació de llarga distància

Avui hem participat en una nova modalitat dins de les curses d'orientació: el Rogaine. Són curses per equip en les que et donen un mapa amb moltes fites (en aquest cas 30) i en un temps limitat has de visitar les fites que vulguis. Cada fita té una puntuació en funció de la dificultat, i al final qui suma més punts guanya.

A les 7:30 del matí l'equip dels Cargols (si!!! per fi hem participat amb el "nostre" nom en una competició) integrat per l'Enric, l'Eli i jo, ens dirigim cap al Corredor. Allà ens esperaven uns 350 contrincants i 6 hores d'orientació en equip: resistència, tècnica, estratègia i coordinació.

A les 9h sortida en massa!

De seguida veiem que la part tècnica és, segurament, la menys important. Les fites no són gaire dificils de trobar i, a més, al mapa no estan pintades les vegetacions amb el que sortir-te dels camins es torna força arriscat, i més en el terreny en el que correm on hi ha molt verd 2 i 3.

L'estrategia és important, però sent el primer Rogaine, anem una mica a provar com surt. Decidim començar per una zona amb fites força separades entre elles per arribar al punt més llunyà del mapa i després tornar per la zona més densa de fites. Esperarem a veure què han fet els guanyadors per saber quina era la millor.

La coordinació, cap problema. Tret d'algun punt en el que hem discutit si sortir del camí o no, hem estat d'acord en quasi tot.

Finalment, la resistència i el físic es converteixen en el nostre taló d'Aquiles. Hem començat força bé, corrent a les baixades i plans i, fins i tot, trotant en alguna pujada. De seguida, però, l'Eli comença a notar molèsties al genoll. Entre això i el cansament de l'Enric i meu, els trossos on correm cada cop són més curts. Després de 5 hores i quan ja portavem un parell quasi sense córrer, amb l'Eli coixa i intentant-la convèncer de que parés, abandonem :(
Arribem a un punt on s'hi pot arribar en cotxe i li diem a l'Eli que s'esperi allí. L'Enric, per fer-li companyia i per cansament també es queda. Jo faig els últims 5 o 6 km sol, per dir a l'organització que abandonem i per agafar el cotxe i anar-los a buscar.

Al final hem fet més de 25km i, tret del final, ens ho hem passat prou bé com per repetir-ho. Això si, amb més bones condicions físiques o sense ser tan ambiciosos en el recorregut!


Moments abans de la sortida


Contents després de trobar una de les fites més costoses!

Els Cargols sempre tenen temps per treure les banyes i fer-se una foto!

6 de novembre de 2010

"Duatló" de muntanya

Ahir tenia dubtes de què fer avui al matí. Moltes idees però cap pla concret. La primera opció era anar a buscar bolets, però als qui els hi vaig proposar no podien. Després anar en bicicleta, però l'únic Freemaresme disponible era el Carles, però el vaig avisar massa tard i ja no podia. També hi havia una cursa d'orientació "sprint", i l'opció d'escalar amb l'Ori, però cap dels dos plans em motivava. Així que al final decideixo sortir sol en bicicleta a buscar algun d'aquells camins que més m'agraden i que no acostumo a fer gaire.

Així que em llevo i em dirigeixo cap a Llinars, concretament al descens anomenat de "la Balena". Abans era un descens quasi secret, però ara el coneix quasi tothom, però no per això deixa de ser una de les millor baixades que conec.

La idea dels bolets encara em rondava pel cap, així que "per si de cas" m'enporto unes bosses a la motxilla Sort que ho faig, ja que la sortida no podia començar millor i a menys de 300m del cotxe em trobo el primer apagallum. Com estic aprop i és gran, torno a deixar-lo. Al cap de poc, tot un grapat de camagrocs: la cosa pinta molt bé! A partir d'aquí la intensitat de les troballes minva, inversament proporcional a la quantitat de gent que em vaig trobant buscant bolets! No m'estranya que costi trobar. Quasi hi ha més boletaires que bolets! Hi ha una febre pels bolets desmesurada! Suposo que jo formo part d'aquesta febre, ja que tot just és el segon cop que hi vaig, però m'agrada pensar que no és així i que buscar bolets és una variant més del que en diem "fer muntanya" i això, ja fa molts anys que ho practico.

Després d'unes tres hores amb diverses parades arribo quasi al Santuari del Corredor, amb una bossa amb una mica més d'un kilo de camagrocs, trompetes, mollerics, apagallums i un rovelló! no està malamanent per ser el segon cop que en busco, la quantitat de gent que hi ha, i per anar amb la bicicleta que no em permetia ficar-me molt endins del bosc.

Com ja és tard, em decideixo a tornar, aprofitant d'allò més el descens de la Balena. És una baixada que si la coneixeu, ja sabeu de què parlo (jo crec que és de les millors que conec), i si no, no sabeu el que us perdeu!

Al final ha estat una bona "duatló" de muntanya, on el més dur eren les transicions per deixar de buscar bolets i tornar a pedalejar ;) Ara, a cuinar la "caça" i a fer un bon sopar!

trompetes i un rovelló!

camagrocs

l'apagallums i la resta al fons

4 de novembre de 2010

Fusionant tradicions

Aquest darrer llarg cap de setmana, ha servit per a fer una barreja de tradicions.

El dissabte va començar amb una sortida en bicicleta amb els Freemaresme els quals, a iniciativa de l'Abel, ens presentavem amb una indumentària no gaire habitual... Per tots els condicionant la sortida va ser bastant peculiar, amb molt bon rotllo entre tots, però potser un dels dies que hem fet menys bicicleta. Tot i això, les poques zones que vem fer van ser de força qualitat!


El video del Sergi de la sortida


i aquest el de l'Abel




Els FreeMaresmes esmorzant. Espanten, eh!!

Dissabte a la tarda ens esperava una casa rural a Vallgorguina per a celebrar la castanyada! Amb l'Anna, la Mònica, la Laura, el Naxo, l'Ori i l'Eli, teniem la idea de fer panellets, moniatos, collir castanyes i bolets, fer alguna excursió i, en definitiva, passar un bon cap de setmana de Castanyada! A la pràctica vem aconseguir-ho tot, i a més aprofitant que estàvem al poble de les bruixes, vem incloure alguna tradició "yanki" i també vem recordar el Halloween, amb algun joc de nit que va aconseguir fer-nos passar una mica de por!

A més el dilluns per dinar vem tenir la visita de les famílies Teruel-Gómez i Cerezo-Menal, que amb els 4 nens ens van entretenir i completar un gran cap de setmana! (ho sento, però no tinc fotos d'ells :((((


Ceps, mollerics, trompetes, carlets, apagallums, fredolics i algun rovelló. Déu n'hi do per ser uns aprenents!

En Tito, el nostre guia durant la caça dels bolets!

Fa por, o no?

Fent les castanyes al foc

El final del joc de nit


Preparats per sopar!


PD: jo sóc més de castanyada! i tu?