25 de juny de 2009

El final d'una etapa

Ja fa quasi deu anys que acabava una de les grans etapes de la meva vida. Després de cinc anys per fí aconseguia ser llicenciat en matemàtiques.

Pocs mesos després començava el que fins ara havia sigut l'única feina que he tingut. Entrava al món de la consultoria i en concret a Better.
Professionalment, el pas per aquesta empresa realment ha sigut el que esperava, aprendre una mica de tot i aprofundir poc en les coses abans poder-te'n cansar.

Però sobretot em vull quedar amb el record de moltes persones amb les que m'he creuat. Companys de llargues nits al Deutsche com l'Eduard i el Ricardo. Amb els qui he compartit la feina, la carrera i el bàsquet, com el David i l'Agus. Amics, que fa tant que ho són, que quasi no relaciono amb haver-los conegut a Better, com el Miquel o el Josep. De les que he après moltes coses com el Martín, el Paul, l'Oscar o el Ramon. Tot i que crec que de tothom he après alguna cosa. Amb qui he compartit la muntanya i l'orientació, amb els Daniels, els Xavis i el Julio. El Carles, amb qui he compartit molts trajectes de cotxe, parlant de Badalona, de bàsquet i, com no, de la Penya. Clients, que han aportat alguna cosa més a aquest terme, com l'Enric, el Pere o l'Ignasi. Clients, que ara seran companys, com el Rafa. Un grup d'ex-betters i algun que encara hi és, amb els que espero continuar fent els habituals dinars i trobades, on hi ha l'Enric, el Jordi, la Leticia, la Cristina, la Naiara... Adictes a les sèries i companys de java amb qui he pogut compartir capítols i teories en tots dos camps, com el Jordi, el Sergio o el Fran. Persones amb les que he viscut alguna situació tensa, però de les que no guardo un mal record, com el Miquel. Massa gent que m'ha confirmat amb els seus (no)actes que la cobardia no és una bona virtut. Algunes de les persones que he conegut en la darrera etapa, que m'han demostrat que valen molt la pena i a les que m'hagués agradat conèixer millor, com l'Alain, la Gemma, el Dani, les Laures i l'Helena. Gent molt i molt bona, als qui ràpidament Better se'ls hi queda(rà) petit, com l'Alex o el Marcos. Companys amb els qui he compartit el secret i l'emoció de marxar, com l'Eva. El Miquel, que m'ha ensenya que ser soci no implica deixar de ser una persona normal. El darrer equip, al qui he deixat a mig projecte, però que espero que se'n surtin, Joseca, Quim, Esther, Vittorio,... i finalment, gent que prefereixo no esmentar i que oblidaré aviat, com algun dels meus darrers responsables.

Em deixo noms. Segur. Però sense cap mala intenció, simplement, falta de memòria.

A tots: A reveure!