25 de març de 2010

Última nocturna de la temporada

Ahir vem fer l'última nocturna de la temporada. Es celebrava al parc del Guinardó (molt pendent, xarxa de camins força densa i boscos oberts per córrer).
Així que a les 20h l'Enric, el Carlos i jo, estem esperant a que comenci cursa. Pel Carlos és la primera cursa nocturna, així que s'inscriu a la curta. L'Enric, amb la seva habitual prudència, també. I jo m'atreveixo amb la llarga.
Abans una sorpresa: un parell de fites no tenen número al mapa, i s'han d'escollir per la simbologia que les descriu. Com sempre les nocturnes són una font de sorpreses i un bon entrenament!

Comencem a córrer i de seguida es nota el fort pendent. Fem les tres primeres i a la quarta, hi ha la primera sense número. La marco, però només marcar-la veig que hi ha una altra al costat, de fet dues més. No m'encaixa amb el mapa. Llavors entenc que n'hi ha més d'una i s'ha d'escollir a partir de la simbologia. M'havia equivocat i aquesta era la veritable sorpresa! així que m'hi fixo bé i marco la bona. Marxo una mica decebut cap a la següent, que la trobo fàcilment i al sortir, una altra sorpresa... he perdut el paper amb la simbologia i l'ordre de les fites!!! El busco per terra però no el trobo, i vaig refent el camí fins a l'anterior fita on el trobo. He perdut ben bé 5 minuts buscant-lo i ja no veig a quasi ningú dels que anaven aprop meu. El petit "descans" buscant el paper i la ràbia de la situació em permet continuar la cursa amb molta més força i la veritat és que a partir d'aquí se'm dóna molt bé, arribant fins i tot a guanyar un dels parcials... però al final una altra sorpresa: em despisto i em salto la última fita! just al costat de la meta... així que quedo desqualificat!!

La part positiva: tenint en compte que la darrera fita era al costat de meta i que m'hagués costat ben poc temps fer-la, hagués quedat força ben situat. I sobretot, és de les curses en les que m'ho he passat millor i m'he trobat més còmode fent-la.

La part negativa: desqualificat!

L'Enric i el Carlos per la seva part també queden desqualificats. De fet a la seva categoria el fet de tenir les fites sense número té molt d'impacte i només dues persones acaben sense ser desqualificats. El més important, però és que els dos s'ho han passat i espero que això es reflecteixi en que el Carlos sigui un nou company de curses!

Ja sóc un FreeMaresme!

Dissabte passat vem sortir en bicicleta amb la gent de Mataró. Com sempre em van sorprendre amb noves zones tècniques i amb el nou descens preparat per l'Abel. A més vem constatar que el darrer temporal va malmetre, i molt, els boscos de la zona, ja que quasi vem haver de fer tota una baixada caminant.

L'any passat, en aquest post, quan vaig conèixer a la gent de Mataró, ja deia que repetiria, i realment ho he complert, i finalment ja sóc "oficialment" un d'ells: ja tinc la samarreta dels Freemaresme!!!! El proper dia us l'ensenyo, quan la tingui personalitzada (tot i que la podeu veure al video).

Us deixo el video de l'Abel:

Una Mañana por Santa Monica (Llavaneras) from Devil- on Vimeo.

19 de març de 2010

Què dur és córrer!

Diumenge passat, vem a anar a la 2a prova de la Copa Catalana d'Orientació. Aquest cop la cursa era a Llers, aprop de Figueres i donat que era lluny, vem aprofitar per passar el cap de setmana per l'Empordà.

La cursa es presentava dura i més després de la nevada del darrer dilluns. Pocs dies abans de la cursa encara teniem la incertesa de si es celebraria i, les fotos que van enviar els de la organització, amb tot el terreny blanc de neu no eren gaire tranquilitzadores. A més, després de la darrera cursa a Torroella, on vaig fer un bon resultat, i dels consells del Daniel, m'havia decidit a pujar de categoria, i això encara em generava més dubtes de com en seria de dura la cursa...

De bon matí ens plantem a Llers la Su, l'Eli, l'Enric i jo (per fi la Su torna a córrer!). Elles dues surten tan bon punt arribem, fent parella a la categoria de No Iniciats (a veure quan s'atreveixen a córrer soles!!). Com quasi sempre, l'Eli comença la cursa força esverada i ja a la primera fita es perden bastant. A les següents recuperen la tranquilitat i comencen a fer-ho bé. Pel mig algun error més però al final fan un bon temps per quedar a mitja classificació.

Al cap d'una hora sortim l'Enric i jo, però en categories diferents. L'Enric completa la cursa en 1:30h aprox (quedant també pel mig de la classificació), i més que una cursa sembla que hagi anat a una batalla!! acabava la cursa cansat, però sobretot ple de ferides de plantes i branques. Ha tastat la duresa de la vegetació....jejeje

Per la meva part, de seguida començo a notar la diferència de categoria: es fan molts menys camins, cal travessar terrenys més durs de pedres, plantes, hi ha tirades molt més llargues entre fites i sobretot no sempre és evident quina és la millor traçada. Ja en cursa, començo molt tranquil, ja que no vull començar cansat, i això em permet fer les primeres fites força bé. Van passant les fites i el cansament es fa notar i a la fita 16 i sobretot a la 17, perdo molt temps, havent de recular en vàries ocasions per errors de traçada. Després d'aquestes dues, les següents ja són fàcils de fer, però amb una tirada molt i molt llarga entre la 18 i la 19, que em fa arribar al límit de cansament. Al final arribo a meta 2hores després de sortir, cansat, molt cansat, quasi esgotat... Havia fet 12 km amb ben poc troç de terreny on fos fàcil córrer. Després de recuperar-me una mica em sento satisfet: m'ho he passat molt bé corrent per fora de camins, traçant amb la brúixola, saltant murs, arrossegant-me per sota de les plantes,... i la classificació no ha estat malament per ser la primera d'aquesta categoria 30 de 40 aprox. Per a la propera, l'objectiu és quedar per la meitat!!!



Karate Kid a la badia de Roses...


Tots quatre després de la cursa: el cansament és evident a les cares!

14 de març de 2010

Què és el millor que es pot fer quan hi ha la nevada de l'any?

El cap de setmana passat, després de les nevades de la setmana anterior, l'haviem destinat a esquiar. Inicialment, anàvem a esquiar diumenge i dilluns, però ja havíem vist les previsions de que potser dilluns feia molt mal temps i potser no es podia esquiar.

Diumenge al matí pugem cap a Andorra. A dos quarts de deu ja estem a pistes amb un sol que escalfava de valent. La neu està força dura i, sobretot amb la taula costa una mica, tot i això passem un bon dia d'esquí. A mig matí el cel comença a ennuvolar-se i cap a les 13h ja està nevant. Entre això i el vent, la sensació de fred és força acusada així que decidim plegar i cap a les 15h estem al cotxe. Segueix nevant. De fet segueix nevant fins que anem a dormir.

Dilluns ens llevem i... segueix nevant!! als arbres i cotxes es veu més de mig metre de neu nova! Preguntem i l'accés a Ordino i Arinsal està tancat, però Pal està obert. Posem la tele i veiem molts problemes a tot Catalunya: neu per tot arreu i comencen a necessitar-se cadenes per llocs inusuals. Amb tots aquets elements comença la discusió:
  • Eli: "jo marxaria perquè pagarem el forfait, no podrem esquiar i a més se'ns complicaria la carretera"
  • Xavi: "doncs jo no sé què fer, perque com no pugem gaire m'agradaria aprofitar, però si som sensats, hauriem d'anar avançant els problemes que ens trobarem a la carretera..."
  • Eli: "doncs ens quedem, perque si no m'estaràs dient que perque no ens hem quedat!"
  • Xavi: "no, no. Marxem perque si no em diràs que em llençat els diners i a sobre ens hem quedat tirats a la carretera!"
  • i així una bona estona...
Al final, no sé com, decidim que ens quedem. Quina gran decisió!!! Pugem a Pal, la visibilitat no és dolenta, hi ha poca gent, però sobretot, quina neu!!! Semblava un somni, esquiant amb neu pols per sobre dels genolls!!! crec que ha sigut el dia amb millors condicions de neu de la nostra vida.

Després de quatre hores estem destrossats de tant esquiar i decidim plegar. Mengem alguna cosa i cap a les 15:30 ja estem de tornada. Escoltant la ràdio i les nostres mares se'ns fa difícil saber si arribarem a Badalona, ja que hi ha moltes carreteres tallades i diuen que es posarà pitjor. Però anem fent amb la idea de que si no podem arribar ens quedarem a dormir pel camí. Pel camí hem de posar cadenes un parell de cops, però passat Igualada, ja les treiem i fins a casa. En 6 hores hem arribat i tot i que sembli molt, després ens assebentem que hi ha gent que ha trigat això per anar del Vallès a Barcelona, o fins i tot que no han pogut arribar. Podríem dir que vem tenir bon criteri triant la ruta i esperant a que ja no hi haguessin aglomeracions de cotxes, però se'ns dubte, ha sigut molta sort i un bon consell dels mossos.

L'Eli pel bosc de Soldeu


video
Una petita mostra del que us veu perdre: no hi havia temps de parar a filmar!!





Plens de neu després d'esquiar!


El paisatge de tot Catalunya durant la tornada