Orientació nocturna

Dimarts, 8 del vespre, boscos de Vallvidrera a Collserola. Un grup d'unes 60 persones, vestides per córrer i armades amb una brúixola, un frontal i un mapa, es disposen a fer una cursa d'orientació nocturna. Entre elles, l'Enric, que s'estrena en aquest tipus de cursa, i jo.

Comencem la cursa (sortida en massa) i comencen els errors. A mi em sembla escoltar que la sortida es troba a 100m d'on ens trobem. Veig a tothom córrer en la mateixa direcció i penso "van cap a la sortida". Al cap d'una estona m'adono que no hi ha la sortida. Em paro i la segueixo buscant. Finalment em trobo amb l'Enric i em diu que la sortida era on havíem començat. Sort d'ell, si no encara l'estic buscant. Això em fa tenir una perspectiva totalment diferent del mapa.

A partir d'aquí trobem les tres primeres fites amb facilitat. Sortint de la tercera, l'Enric i jo decidim córrer junts. Agafem un caminet que cada cop es fa més estret, fins que finalment es difumina dins del bosc. La nostra tossuderia ens fa seguir pel mig del bosc. És curiós com de nit s'accentua la nostra capacitat (o més ben dit, discapacitat) per veure camins on simplement hi ha una clariana entre els arbres! Després de la tercera vegada en que li dic a l'Enric "jo tornaria enrera", i de començar a escoltar sorolls no identificats, tornem fins a la fita 3, havent perdut uns 20 o 25 minuts. Ens reorientem i enfilem el camí bo cap a la 4. A partir d'aquí trobem la resta de fites de forma fàcil.

En total una hora de cursa, en la que l'Enric i jo vem aprendre coses l'un de l'altre, i en el que el millor va ser que ens ho vem passar d'allò més bé!

Us deixo una foto de les vistes nocturnes del bosc...