13 d’octubre del 2009

Bike parks, final de temporada

Tot i que només hem escrit el primer dia i l'últim, aprofitaré aquest post per descriure una mica l'activitat que hem tingut aquest estiu als bikeparks.

Vam estrenar la temporada a la Molina, pujant l'Eli i jo un dia per escalfar pels alps.

A l'Agost vem pujar a Les Deux Alpes, amb l'Ori, el Marçal, el Nacho, la Judit i el Jaume. Va ser un viatge marcat per la curta durada. Només vem poder aprofitar tres dies de bicicleta.
Teníem el record de tres anys enrere, i la veritat és que no ha evolucionat gaire des de llavors: alguna passarel·la més, alguna pista més, però poca cosa pel temps que havia passat. A més ens vem trobar un terreny menys cuidat que llavors, que posava a prova la nostra resistència física i la de les bicicletes! (pregunteu-li a l'Ori pels seus dits i la va forquilla). Tot i això, manté un avantatge respecte als pirineus, i és la quantitat de quilòmetres que tenen les pistes. La conclusió però, és que ens ho pensarem una mica més abans de tornar a fer tants quilòmetres.


La colla dels Alps



L'Eli i la Judit a més de 3.000m d'alçada!


Finalment, hem pujat un parell de cops a Vallnord durant la tardor. Potser per que hem aprofitat més sabent que eren els últims dies, o potser per que és el record més fresc que tinc, o potser perque el clima de tardor afavoreix que el terreny estigui quasi perfecte, o potser simplement, per la qualitat de les pistes. però crec que han sigut els millors dies de bicicleta.

Vallnord és suficientment petit com per a fer totes les pistes en un sol dia, però alhora té suficients detalls com per estar entretingut uns quants més (salts, pasarel·les, wallrides,...). A més, aquest any hem descobert que hi ha més camins que no estan senyalitzats, com l'anomenada "super secreta", una baixada que combina a la perfecció la tècnica de les trialeres, la velocitat d'un single-track i la bellesa i tranquilitat dels boscos d'Andorra. Tot i que l'Eli i el Marçal no hi estan d'acord, per mi és una de les millors baixades que he fet en els darrers anys.

La mini-colla de Vallnord


Els salts de l'Eli ja no tenen gaire a envejar als nostres! Girl Power!


La foto una mica fosca, però què em dieu del salt?



El mateix salt, però en video. Bé Marçal!



Al vídeo potser no s'aprecia, però creieu-me que aquest tram no era fàcil!



Aqui podeu veure algunes fotos i videos més.
Ara si que ja, fins l'any que ve haurem d'esforçar-nos per pujar!

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola!

Que guapo el video! no l'havia vist!
Mare meva, com canvia la realitat de les fotos i videos amb fer-los "online".
Creieu-me que el salt que travessa el camí era ENORME!!!!!!!!!!!!

I...Xavi! jo no dic pas que no m'agradi la supersecreta! tot al contrari està molt guapa! L'únic que jo afegeixo és que a mi m'agradaria més si mentres baixes vas trobant "wallrides" i "mesetas" per anar saltant i marcant curves!
Aquesta baixada complementada si que per mi seria la millor de totes jejej

Apa! i no us oblideu que això no s'acaba que a l'hivern fan baixades per la neu!!!!!!!! aviam si després de més de 6 anys de repetir-ho continuament al final aconsegueixo convencer a algú!

Ciao!

Xavi ha dit...

Tranquil Marçal, jo dono fe de que era més que ENORME!!! jajaja

Ei, i ja se que et va agradar, només volia puntualitzar que a mi m'havia encantat.

Ens veiem a la neu!