30 de maig de 2011

El retorn de l'Ingrid

Després d'un hivern de poca activitat escaladora, ahir ens vem dirigir a fer una via ferrata, concretament la de Centelles. És la via que hem fet més vegades, i per qui no la conegui té força ingredients que la fan força atractiva i concorreguda: aprop de Barcelona, amb un bonic entorn i amb un nivell prou exigent per a la gent que en sap, però amb suficients escapatòries i alternatives per aquells que s'inicien.

Així que diumenge al matí, recollim a l'Ingrid per casa seva i cap a Centelles. Cap a les 11h comencem a caminar, una curta aproximació i cap a dalt. La via comença demostrant la seva duresa amb un tram vertical i fins i tot amb un petit desplom. 4 o 5 resalts i arribem al punt més emblemàtic de la ferrata: el pont nepalí de 68 metres de llarg. Veient tota la gent que hi havia a l'espera, i que cada un podia trigar entre 5 i 10 minuts en passar, decidim no fer-lo i deixar-lo pendent per a la propera.



Seguim per la alternativa al pont, que la veritat és que no la recordava tant entretinguda: un llarg flanqueig horitzontal que si et vas agafant del cable de vida s'arriba a fer aborrit, però decidim fer-lo com cal, intentant no tocar el cable i deu n'hi do els passos d'escalada que ens vem treure!!




Arribem al punt més atlètic de la via. Allà ens trobem amb vàries persones sobrepassades per la dificultat i que gràcies als seus companys poden superar els passos més difícils. Després de veure la dificultat i d'avaluar el cansament que ja portaven, l'Ingrid i l'Eli decideixen deixar-ho pel proper dia, mentre que jo si que la faig. Tot i deixar un marge amb la gent de davant al final em vaig passar més de 10 minuts penjat a la paret esperant a que un noi que estava totalment rebentat de braços passés el darrer pas del tram.
Una foto mentre m'esperava penjat com un fuet!

Després d'allò ens retrobem tots tres i seguim amb un tros caminant i fem els darrers tres resalts desplomats que acaben de rebentar els braços de tots els qui passen! Per fi hem arribat a dalt, amb els braços cansats, adolorits, però satisfets de l'esforç!!!!

Els últims esforços!


Per fi al cim!

Per acabar, una baixada d'uns 45min, mentre recollim flors per la Jana i rebem l'atac d'una serp i ja estem al cotxe. Si, si , mentre baixavem una serp es va despenjar de la paret i quasi li cau al cap de l'Ingrid. Haurieu d'haver escoltat el crit de l'Eli que ho va veure en primer pla!!
La serp!!!


Al final del dia la sensació de satisfacció per haver fet la ferrata i per haver passat un gran dia, però sobretot la sensació d'admiració per l'Ingrid!! quantes dones coneixeu que hagin tingut dues filles, que s'hagin passat 4 anys quasi sense fer esport i després d'unes setmanes molt dures, tinguin la capacitat, les ganes i la determinació per a fer una ferrata exigent com la de Centelles? amb total solvència i quasi sense patir fins al final, i a més donant lliçons tècniques de com es fa una ferrata! aprop meu, la veritat només se m'acut una, i ahir vem poder gaudir d'un gran dia amb ella!



5 comentaris:

deliciosa martha ha dit...

Preciós Xavi! La ferrata també, però em refereixo a l'homentage que li has fet a l'Ingrid...preciós i moltes felicitats a aquesta dona que sembla estar feta de ferro i paper ;)

Ingrid ha dit...

Molt molt maco el final!!! snif snif
I a partir d'ARA ja està, he retrobat el meu sentit aventurer i m'agradaaaaa.... a fer més vies ferrates i escalar perque ja tinc el "MONO"!!!!
De tot s'ha de treure el costat positiu.

Su ha dit...

Moltes felicitats a tots tres! Xavi precioses paraules x una gran dona, mare i amiga. Ingrid contenta x tu q tornis a l'acció aventurera. Pto

Jordan ha dit...

Buf.. Sense paraules..Esforç,pujar, penjar-se com un fuet, serps...Jo m'apunto a buscar floretes x la Jana en terreny pla i com a molt amb mosquits!!!Bravo Insssgrid!

Enric ha dit...

Moltes felicitats!!! Això si que és tota una aventura... Que jo no m'atreveixo ni boig!!! Una abraçada ben forta!!!