La sort no existeix

Cada cursa d'orientació que faig a la nova categoria d'aquest any, aprenc com a mínim dues coses: que em falta molt per aprendre i una lliçó tècnica i/o física.

Aquest cap de setmana s'han celebrat els dos dies d'Osona d'orientació. Dissabte es feia la cursa de mitja distància a Calldetenes, i diumenge la llarga a Tavertet.

No havia anat mai a una de mitja distància i tenia ganes de comprovar tot el que m'havien dit: més curta, més ràpida, més estressant, més tècnica,.... la veritat és que tot s'ha acomplert i sobretot he descobert que és més divertida. Per a mi, més que les llargues. L'entorn però, no tinc gaire criteri per a decidir, ja que amb la boira que hi havia poc vem poder veure!

"vistes" de la cursa de dissabte...

Diumenge en canvi, era una cursa "clàssica" de llarga distància, però en un entorn idílic: Tavertet. La veritat és que el poble i l'entorn són magnífics i un bon lloc per a fer curses d'orientació.

Això era la vista a primera hora del matí desde Tavertet

I els resultats? doncs no gaire bé. En totes dues curses m'ha passat el mateix: he començat bé, o fins i tot molt bé (diumenge a mitja cursa anava més endavant de mitja classificació): ritme acceptable, concentració, metòdic,... però això fa agafar un excés de confiança i provar " a veure si hi ha sort i la següent la trobo sense gaire esforç..." meeeec : error!! la sort no existeix en l'orientació!. Ni al principi quan anava bé, ni ara que va malament! Cal sempre estar concentrat i sobretot no esperar que la fita et trobi, l'has de trobar tu. A partir d'aquií els nervis, el físic, la impaciència per recuperar el temps perdut, la manca de concentració,... fan que cometis més errors encadenats i al final t'enfonsis en la classificació.

Respecte a la resta de l'"equip".
L'Enric va ser l'únic que també va venir dissabte i crec que també va aprendre moltes coses que no s'han de fer i d'altres que si. Company, recupera't!!!
L'Ori diumenge, va fer un bon temps a la seva categoria, i si no fos per la seva constant cerca de l'entrenament i l'aprenentatge, hagués pogut assegurar un parell de fites més i fer un molt bon temps.
El Carlos, encara ha de controlar els nervis al principi de les curses, però un cop superat això, va millorant dia a dia!
La Leticia i l'Eli, amb una inusual tranquilitat (suposo que encomanada per l'Eli), van decidir anar a esmorzar abans d'inscriure's, i després no les van deixar córrer per falta de mapes i arribar molt tard! tot s'ha de dir que els de l'organització tampoc hi van posar gaire de la seva part per a que poguessin córrer.