Després de diversos mesos sense escalar, aquest dissabte em vaig "forçar" a anar a escalar. Dic "forçar" perque les darreres setmanes portava la dinàmica de fer només bicicleta, i quan et trobes molt a gust fent una cosa costa fer-ne d'altres, trobar-ne les ganes per a fer-ho. Però penso que és bo variar, ja que així disfrutes d'altres coses i assobereixes més el moment de tornar a fer allò que més t'agrada.
Així que dissabte al matí marxo amb l'Ori cap a Montserrat. Allà ens espera el Jordi, la Cati i el Martí. La zona triada, les Agulles, era desconeguda per a mi, però després d'estar-hi la recomano i molt.
Després de caminar i grimpar per uns corriols arribem a peu de via: l'Agulla de l'Arbret. Comencem en una zona amb ombra i força vent, que propicia una sensació de fred, que per a mi era força desagradable, sobretot a les mans, on la falta de tacte fa encara més difícil l'escalada. L'Ori, però, més acostumat, fa el primer llarg com si res. Un cop muntada la primera reunió, comencem a pujar el Jordi i jo, i a partir d'allà un parell de llargs més fins arribar al cim. Quina sensació més agradable fer cim després de l'esforç!!
Per a baixar muntem un ràpel d'uns 50m molt divertit. Un cop avall una estona més caminant i ja estem de tornada al cotxe.
Tot i que al principi em fes mandra, que bé haver tornat a escalar!!
Així que dissabte al matí marxo amb l'Ori cap a Montserrat. Allà ens espera el Jordi, la Cati i el Martí. La zona triada, les Agulles, era desconeguda per a mi, però després d'estar-hi la recomano i molt.
Després de caminar i grimpar per uns corriols arribem a peu de via: l'Agulla de l'Arbret. Comencem en una zona amb ombra i força vent, que propicia una sensació de fred, que per a mi era força desagradable, sobretot a les mans, on la falta de tacte fa encara més difícil l'escalada. L'Ori, però, més acostumat, fa el primer llarg com si res. Un cop muntada la primera reunió, comencem a pujar el Jordi i jo, i a partir d'allà un parell de llargs més fins arribar al cim. Quina sensació més agradable fer cim després de l'esforç!!
Per a baixar muntem un ràpel d'uns 50m molt divertit. Un cop avall una estona més caminant i ja estem de tornada al cotxe.
Tot i que al principi em fes mandra, que bé haver tornat a escalar!!
Impressionants les vistes!!!
El Jordi admirant Montserrat
L'Ori assegurant, mentre el Jordi puja
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada