Avui hem participat en una nova modalitat dins de les curses d'orientació: el Rogaine. Són curses per equip en les que et donen un mapa amb moltes fites (en aquest cas 30) i en un temps limitat has de visitar les fites que vulguis. Cada fita té una puntuació en funció de la dificultat, i al final qui suma més punts guanya.
A les 7:30 del matí l'equip dels Cargols (si!!! per fi hem participat amb el "nostre" nom en una competició) integrat per l'Enric, l'Eli i jo, ens dirigim cap al Corredor. Allà ens esperaven uns 350 contrincants i 6 hores d'orientació en equip: resistència, tècnica, estratègia i coordinació.
A les 9h sortida en massa!
De seguida veiem que la part tècnica és, segurament, la menys important. Les fites no són gaire dificils de trobar i, a més, al mapa no estan pintades les vegetacions amb el que sortir-te dels camins es torna força arriscat, i més en el terreny en el que correm on hi ha molt verd 2 i 3.
L'estrategia és important, però sent el primer Rogaine, anem una mica a provar com surt. Decidim començar per una zona amb fites força separades entre elles per arribar al punt més llunyà del mapa i després tornar per la zona més densa de fites. Esperarem a veure què han fet els guanyadors per saber quina era la millor.
La coordinació, cap problema. Tret d'algun punt en el que hem discutit si sortir del camí o no, hem estat d'acord en quasi tot.
Finalment, la resistència i el físic es converteixen en el nostre taló d'Aquiles. Hem començat força bé, corrent a les baixades i plans i, fins i tot, trotant en alguna pujada. De seguida, però, l'Eli comença a notar molèsties al genoll. Entre això i el cansament de l'Enric i meu, els trossos on correm cada cop són més curts. Després de 5 hores i quan ja portavem un parell quasi sense córrer, amb l'Eli coixa i intentant-la convèncer de que parés, abandonem :(
Arribem a un punt on s'hi pot arribar en cotxe i li diem a l'Eli que s'esperi allí. L'Enric, per fer-li companyia i per cansament també es queda. Jo faig els últims 5 o 6 km sol, per dir a l'organització que abandonem i per agafar el cotxe i anar-los a buscar.
Al final hem fet més de 25km i, tret del final, ens ho hem passat prou bé com per repetir-ho. Això si, amb més bones condicions físiques o sense ser tan ambiciosos en el recorregut!
Moments abans de la sortida
Contents després de trobar una de les fites més costoses!
Els Cargols sempre tenen temps per treure les banyes i fer-se una foto!
A les 7:30 del matí l'equip dels Cargols (si!!! per fi hem participat amb el "nostre" nom en una competició) integrat per l'Enric, l'Eli i jo, ens dirigim cap al Corredor. Allà ens esperaven uns 350 contrincants i 6 hores d'orientació en equip: resistència, tècnica, estratègia i coordinació.
A les 9h sortida en massa!
De seguida veiem que la part tècnica és, segurament, la menys important. Les fites no són gaire dificils de trobar i, a més, al mapa no estan pintades les vegetacions amb el que sortir-te dels camins es torna força arriscat, i més en el terreny en el que correm on hi ha molt verd 2 i 3.
L'estrategia és important, però sent el primer Rogaine, anem una mica a provar com surt. Decidim començar per una zona amb fites força separades entre elles per arribar al punt més llunyà del mapa i després tornar per la zona més densa de fites. Esperarem a veure què han fet els guanyadors per saber quina era la millor.
La coordinació, cap problema. Tret d'algun punt en el que hem discutit si sortir del camí o no, hem estat d'acord en quasi tot.
Finalment, la resistència i el físic es converteixen en el nostre taló d'Aquiles. Hem començat força bé, corrent a les baixades i plans i, fins i tot, trotant en alguna pujada. De seguida, però, l'Eli comença a notar molèsties al genoll. Entre això i el cansament de l'Enric i meu, els trossos on correm cada cop són més curts. Després de 5 hores i quan ja portavem un parell quasi sense córrer, amb l'Eli coixa i intentant-la convèncer de que parés, abandonem :(
Arribem a un punt on s'hi pot arribar en cotxe i li diem a l'Eli que s'esperi allí. L'Enric, per fer-li companyia i per cansament també es queda. Jo faig els últims 5 o 6 km sol, per dir a l'organització que abandonem i per agafar el cotxe i anar-los a buscar.
Al final hem fet més de 25km i, tret del final, ens ho hem passat prou bé com per repetir-ho. Això si, amb més bones condicions físiques o sense ser tan ambiciosos en el recorregut!
Moments abans de la sortida
Contents després de trobar una de les fites més costoses!
Els Cargols sempre tenen temps per treure les banyes i fer-se una foto!
