Diumenge passat, vem a anar a la 2a prova de la Copa Catalana d'Orientació. Aquest cop la cursa era a Llers, aprop de Figueres i donat que era lluny, vem aprofitar per passar el cap de setmana per l'Empordà.
La cursa es presentava dura i més després de la nevada del darrer dilluns. Pocs dies abans de la cursa encara teniem la incertesa de si es celebraria i, les fotos que van enviar els de la organització, amb tot el terreny blanc de neu no eren gaire tranquilitzadores. A més, després de la darrera cursa a Torroella, on vaig fer un bon resultat, i dels consells del Daniel, m'havia decidit a pujar de categoria, i això encara em generava més dubtes de com en seria de dura la cursa...
De bon matí ens plantem a Llers la Su, l'Eli, l'Enric i jo (per fi la Su torna a córrer!). Elles dues surten tan bon punt arribem, fent parella a la categoria de No Iniciats (a veure quan s'atreveixen a córrer soles!!). Com quasi sempre, l'Eli comença la cursa força esverada i ja a la primera fita es perden bastant. A les següents recuperen la tranquilitat i comencen a fer-ho bé. Pel mig algun error més però al final fan un bon temps per quedar a mitja classificació.
Al cap d'una hora sortim l'Enric i jo, però en categories diferents. L'Enric completa la cursa en 1:30h aprox (quedant també pel mig de la classificació), i més que una cursa sembla que hagi anat a una batalla!! acabava la cursa cansat, però sobretot ple de ferides de plantes i branques. Ha tastat la duresa de la vegetació....jejeje
Per la meva part, de seguida començo a notar la diferència de categoria: es fan molts menys camins, cal travessar terrenys més durs de pedres, plantes, hi ha tirades molt més llargues entre fites i sobretot no sempre és evident quina és la millor traçada. Ja en cursa, començo molt tranquil, ja que no vull començar cansat, i això em permet fer les primeres fites força bé. Van passant les fites i el cansament es fa notar i a la fita 16 i sobretot a la 17, perdo molt temps, havent de recular en vàries ocasions per errors de traçada. Després d'aquestes dues, les següents ja són fàcils de fer, però amb una tirada molt i molt llarga entre la 18 i la 19, que em fa arribar al límit de cansament. Al final arribo a meta 2hores després de sortir, cansat, molt cansat, quasi esgotat... Havia fet 12 km amb ben poc troç de terreny on fos fàcil córrer. Després de recuperar-me una mica em sento satisfet: m'ho he passat molt bé corrent per fora de camins, traçant amb la brúixola, saltant murs, arrossegant-me per sota de les plantes,... i la classificació no ha estat malament per ser la primera d'aquesta categoria 30 de 40 aprox. Per a la propera, l'objectiu és quedar per la meitat!!!
La cursa es presentava dura i més després de la nevada del darrer dilluns. Pocs dies abans de la cursa encara teniem la incertesa de si es celebraria i, les fotos que van enviar els de la organització, amb tot el terreny blanc de neu no eren gaire tranquilitzadores. A més, després de la darrera cursa a Torroella, on vaig fer un bon resultat, i dels consells del Daniel, m'havia decidit a pujar de categoria, i això encara em generava més dubtes de com en seria de dura la cursa...
De bon matí ens plantem a Llers la Su, l'Eli, l'Enric i jo (per fi la Su torna a córrer!). Elles dues surten tan bon punt arribem, fent parella a la categoria de No Iniciats (a veure quan s'atreveixen a córrer soles!!). Com quasi sempre, l'Eli comença la cursa força esverada i ja a la primera fita es perden bastant. A les següents recuperen la tranquilitat i comencen a fer-ho bé. Pel mig algun error més però al final fan un bon temps per quedar a mitja classificació.
Al cap d'una hora sortim l'Enric i jo, però en categories diferents. L'Enric completa la cursa en 1:30h aprox (quedant també pel mig de la classificació), i més que una cursa sembla que hagi anat a una batalla!! acabava la cursa cansat, però sobretot ple de ferides de plantes i branques. Ha tastat la duresa de la vegetació....jejeje
Per la meva part, de seguida començo a notar la diferència de categoria: es fan molts menys camins, cal travessar terrenys més durs de pedres, plantes, hi ha tirades molt més llargues entre fites i sobretot no sempre és evident quina és la millor traçada. Ja en cursa, començo molt tranquil, ja que no vull començar cansat, i això em permet fer les primeres fites força bé. Van passant les fites i el cansament es fa notar i a la fita 16 i sobretot a la 17, perdo molt temps, havent de recular en vàries ocasions per errors de traçada. Després d'aquestes dues, les següents ja són fàcils de fer, però amb una tirada molt i molt llarga entre la 18 i la 19, que em fa arribar al límit de cansament. Al final arribo a meta 2hores després de sortir, cansat, molt cansat, quasi esgotat... Havia fet 12 km amb ben poc troç de terreny on fos fàcil córrer. Després de recuperar-me una mica em sento satisfet: m'ho he passat molt bé corrent per fora de camins, traçant amb la brúixola, saltant murs, arrossegant-me per sota de les plantes,... i la classificació no ha estat malament per ser la primera d'aquesta categoria 30 de 40 aprox. Per a la propera, l'objectiu és quedar per la meitat!!!
Karate Kid a la badia de Roses...
Tots quatre després de la cursa: el cansament és evident a les cares!
1 comentari:
Jejejeje, ostia si va ser dur! Encara tinc marques a la pell de les branques i les pedres!
Ara toca fer l'última nocturna de la lliga, i pensar en les properes!!!!
Publica un comentari a l'entrada