Un cap de setmana complet

Aquest cap de setmana havíem de marxar a escalar tot el cap de setmana, però al final per diferents motius ens hem fet enrere i, s'ha convertit igualment, en un cap de setmana físicament intens.

Dissabte matí

Anem amb l'Ori a escalar a Montserrat. També s'hi apunta un amic seu, el Josep. Decidim anar al sector el Llençol, a Collbató, on ja vaig estar amb el Marc la setmana passada. La pujada fins al sector ja fa escalfar: 300m de desnivell en menys de mitja hora.

Comencem per un V ben llarg, quasi trenta metres. No és difícil, però cap al final la llargada es nota.

Després seguim amb un V+. L'Ori se'l treu sense gaire problemes. El Josep passa directament al 6a+ del costat. En el primer intent, un parell de saques, i l'abandona. Mentre jo faig el V+, on em toca apretar de valent, però al final me'l trec. Al segon intent, el Josep sembla que s'ha estudiat bé el 6a+ i se'l treu amb una aparent facilitat. Quan acaba, l'Ori es pica i també se'l treu, tot i que aquí si que arriba bastant just. Per acabar el Josep puja una mica més de grau i prova un 7a de segon. La veritat és que és una mica massa pel grau que tenim, però va bé provar coses així per anar acostumant-se. Quan baixa, encara falta desmuntar el 6a+. Tot i que, volia reservar forces per la tarda l'intento jo, aquest cop de segon. Igual que el Josep al 7a, aquesta via és una mica massa pel meu nivell, i entre això i que ja estava pensant en la tarda, necessito l'ajuda de l'Ori per treure-me'l.

Entre tot se'ns fan quasi les 3 i marxem, satisfets d'haver fet només tres vies, però apretant de valent!

Dissabte tarda

Des de que em vaig esguinçar el peu a finals de maig, no havia tornat a jugar amb els Canalets. Ahir va ser el retorn. Tot i que vaig fer tot el que vaig poder, no va ser un retorn gaire lluit. Em costa situar-me a la pista. Com a equip, tampoc fem un gran partit i acabem perdent de 12.

La veritat és que cada cop em costa més passar-m'ho realment bé dins la pista amb l'equip. La idea que anem agafant del que busquem amb l'equip, s'allunya del que a mi m'agrada del bàsquet. Per sort, amb molts d'ells, fora de la pista continuem sent un bon grup d'amics, pel que compensa les altres coses.

El Marc, tot i que a vegades parla molt, però no diu res, té una frase que aqui es pot aplicar: "els extrems són bons". Això de reservar-se escalant, per acabar fent un partit on no m'hi acabo de trobar, no crec que ho repeteixi. El proper dia a tibar de valent, i si queden forces ja jugarem a bàsquet...

Diumenge matí

Sortim amb l'Eli en bicicleta pel Corredor.

Anem a investigar la zona de la torre del Moro, a Llinars. Pujant cap allà podem gaudir de la tranquilitat i bellesa dels boscos de la zona. Un cop a dalt del turó de la torre, una parada per esmozar i iniciem una trialera que ens recomanen uns motoristes. Anem baixant, i la veritat és val força la pena. Una camí estret pel mig del bosc, però sense gaire dificultats.

Un cop a baix, decidim tornar a pujar per una altra ruta, per buscar una nova baixada. Tot i ser novembre, la calor es fa notar, i tots dos suem de valent a les rampes més dures. Quan ja estem arribant a dalt, ens trobem un grup de gent amb bicicletes de descens que els estan remolcant amb cotxes. Preguntem i ens diuen que van a fer un descens força tècnic fins a Llinars.

Ens hi apuntem, però llavors un d'ells em fa el típic comentari "i a ella la portaràs per aquesta baixada?".

La resposta hauria d'haver sigut triple:

1. a ella li pots preguntar directament, que la tens al costat
2. a ella no fa falta que la porti enlloc, que sap anar sola
3. ella és capaç de baixar per tot arreu

per educació, i ja que ens ensenyaven el camí, simplement els hi donem la tercera resposta, i els hi argumentem que està acostumada a baixar per tot arreu, i que si no pot ja es baixarà de la bicicleta.

Un cop ficats a la baixada, ens adonem que el noi que es "preocupava" per l'Eli, tenia part de raó, i la baixada és força tècnica i complicada. S'ha de baixar en algun tram, però més del 95% el fa a sobre la bici!!

Es tracta d'una baixada que val la pena fer-la amb proteccions (avui no les duiem), així que el proper dia i tornarem ben preparats, ja que ha sigut un gran descobriment!!

Dimenge tarda

Per fi descansem!!!