Un nou esport al blog dels cargols!
Fa anys, jo havia fet alguns barrancs, sempre amb empreses d'aquestes que t'ho organitzen tot per a que no et cansis gaire i t'ho passis bé. L'Eli, pel seu compte només n'havia fet un, el barranc de l'Infern, al Pallars. El record d'una mala experiència (res greu!) en aquest va fer que des de llavors no haguéssim repetit.
A finals de juliol rebem un correu de l'Ori que ens proposa anar a fer un barranc amb el Sergi, un company d'escalada i expert en barrancs. Després de mirar molt les ressenyes i meditar-ho ens decidim a anar-hi. Així que després de passar la nit a Ribes de Freser, el diumenge el Sergi, l'Ori, l'Eli i jo ens plantem a l'estació del cremallera de Núria a Queralbs disposats a fer un dels barrancs més atractius de tot Catalunya, segons el que es diu per internet.
Comencem la pujada, i ja de seguida ens trobem la primera sorpresa: en Josep Blanco amb la seva dona, un antic company d'escola que feia anys que no veia. Ens acompanya durant bona part de la pujada i ens serveix per posar-nos al dia de les nostres vides.
Anem pujant i tot i que les ressenyes diuen que és 1h30, portem més i encara no hem arribat. De fet les ressenyes no dónen gaires detalls de on comença el barranc, i això fa que ens passem 1 o 2 km amunt, arribant quasi a Núria. Quan ens adonem, tornem enrere fins a trobar l'entrada. "Només" passen 2 o 3 hores de l'horari previst.
Ja a l'entrada avaluem el cabdal d'aigua. En aquest barranc s'ha de ser molt meticulós amb això, ja que un excés d'aigua pot ser molt perillós. Veiem que baixa força aigua, però dins dels límits de les recomanacions, així que ens posem els neoprens, tot el material i cap avall!
El barranc comença amb ràpels, tobogans, salts,... quines sensacions!! Tots, incloent l'Eli, estem disfrutant i molt. Amb l'únic incident de no tancar bé el barril estanc i que se'ns mullessin una mica les coses, arribem a la meitat del barranc, on un gran salt des d'un pont d'uns 12m marca una parada. Després d'estar fent uns salts, mirem l'hora, i ja són les 5. Passen dues hores del que teniem previst per a finalitzar el barranc, i encara ens queda la meitat. Ho deixem per un altre dia...
Cansats, contents i satisfets, finalitzem el dia, amb gran sensacions i amb l'idea de que hem de tornar-hi!
Fa anys, jo havia fet alguns barrancs, sempre amb empreses d'aquestes que t'ho organitzen tot per a que no et cansis gaire i t'ho passis bé. L'Eli, pel seu compte només n'havia fet un, el barranc de l'Infern, al Pallars. El record d'una mala experiència (res greu!) en aquest va fer que des de llavors no haguéssim repetit.
A finals de juliol rebem un correu de l'Ori que ens proposa anar a fer un barranc amb el Sergi, un company d'escalada i expert en barrancs. Després de mirar molt les ressenyes i meditar-ho ens decidim a anar-hi. Així que després de passar la nit a Ribes de Freser, el diumenge el Sergi, l'Ori, l'Eli i jo ens plantem a l'estació del cremallera de Núria a Queralbs disposats a fer un dels barrancs més atractius de tot Catalunya, segons el que es diu per internet.
Comencem la pujada, i ja de seguida ens trobem la primera sorpresa: en Josep Blanco amb la seva dona, un antic company d'escola que feia anys que no veia. Ens acompanya durant bona part de la pujada i ens serveix per posar-nos al dia de les nostres vides.
Anem pujant i tot i que les ressenyes diuen que és 1h30, portem més i encara no hem arribat. De fet les ressenyes no dónen gaires detalls de on comença el barranc, i això fa que ens passem 1 o 2 km amunt, arribant quasi a Núria. Quan ens adonem, tornem enrere fins a trobar l'entrada. "Només" passen 2 o 3 hores de l'horari previst.
Ja a l'entrada avaluem el cabdal d'aigua. En aquest barranc s'ha de ser molt meticulós amb això, ja que un excés d'aigua pot ser molt perillós. Veiem que baixa força aigua, però dins dels límits de les recomanacions, així que ens posem els neoprens, tot el material i cap avall!
El barranc comença amb ràpels, tobogans, salts,... quines sensacions!! Tots, incloent l'Eli, estem disfrutant i molt. Amb l'únic incident de no tancar bé el barril estanc i que se'ns mullessin una mica les coses, arribem a la meitat del barranc, on un gran salt des d'un pont d'uns 12m marca una parada. Després d'estar fent uns salts, mirem l'hora, i ja són les 5. Passen dues hores del que teniem previst per a finalitzar el barranc, i encara ens queda la meitat. Ho deixem per un altre dia...
Cansats, contents i satisfets, finalitzem el dia, amb gran sensacions i amb l'idea de que hem de tornar-hi!
