Aquesta Setmana Santa vem decidir anar a Andorra.
La idea era aprofitar l'hospitalitat que sempre ens dóna el company Oriol, i muntar el camp base a la Massana. A partir d'allí cadascú faria les seves activitats. Els integrants de l'expedició: Anna, Jordi, Ori, Marc, Eli i jo.
Arribem el dijous esglaonadament i ja el Jordi ha aprofitat per fer una parada a la Molina i fer una petita esquiada nocturna!
Al dia següent ens separem en dos grups: esqui de pista (Anna i Eli) i esqui de muntanya (la resta). Nosaltres teníem un repte pendent: la Font Blanca. Tots quatre ens dirigim cap a Ordino, i poc abans de les nou ja estem amb tot el material de pujada cap allà. El dia es presenta força variable i la neu dura ens permet pujar força bé. Pel mig de la pujada algun moment de tensió pels records de l'any passat, però un cop superat i en menys de quatre hores (una mica després el palillerus jejeje) per fi hem fet el cim! La baixada la disfrutem d'allò més, adaptant-nos als diferents tipus de neu, segons l'alçada i el sol que li ha tocat.
La idea era aprofitar l'hospitalitat que sempre ens dóna el company Oriol, i muntar el camp base a la Massana. A partir d'allí cadascú faria les seves activitats. Els integrants de l'expedició: Anna, Jordi, Ori, Marc, Eli i jo.
Arribem el dijous esglaonadament i ja el Jordi ha aprofitat per fer una parada a la Molina i fer una petita esquiada nocturna!
Al dia següent ens separem en dos grups: esqui de pista (Anna i Eli) i esqui de muntanya (la resta). Nosaltres teníem un repte pendent: la Font Blanca. Tots quatre ens dirigim cap a Ordino, i poc abans de les nou ja estem amb tot el material de pujada cap allà. El dia es presenta força variable i la neu dura ens permet pujar força bé. Pel mig de la pujada algun moment de tensió pels records de l'any passat, però un cop superat i en menys de quatre hores (una mica després el palillerus jejeje) per fi hem fet el cim! La baixada la disfrutem d'allò més, adaptant-nos als diferents tipus de neu, segons l'alçada i el sol que li ha tocat.
La duresa de la pujada... |  |
Les cares de satisfacció i cansament a mitja baixada
Si, si! hem pujat fins allà dalt!!El dissabte el Marc i el Jordi (és el seu últim dia) es lleven d'hora i tornen a esquiar. Mentres la resta anem a fer una via ferrata. És la primera que fa l'Anna i per això triem una que no sigui excessivament difícil: el Roc d'Esquers a Escaldes. La via és força maca, tot i que li falta alguns pasos més variats, ja que quasi tota l'estona són escales. Al final però, hi ha un petit pont tibetà que fa més entretinguda la pujada.
Quan arribem a dalt, el dia s'està tapant, i ja de baixada ens comença a ploure una mica, però per sort ja estem de tornada al cotxe.
A la tarda, l'Ori i jo anem a visitar una zona d'escalada aprop de l'estany d'Engolasters. Està plovent, així que ni tan sols ens portem el material, però la visita serveix per tenir un nou lloc apuntat per a visitar en una propera sortida.
L'Eli pujant la via |  |
L'Anna i el seu primer pont tibetà. L'Ori i l'Eli fent el mico! ;)
Els quatre ferraterusDesprés de dos dies intensos, el genoll del Marc es queixa. Així que el diumenge li toca fer repòs. L'Anna també es troba cansada i també decideix no fer res. Tots dos trien fer l'esport més "extrem" de tots: de compres a Escaldes: no us podeu imaginar quanta gent hi havia aquests dies a Andorra!!
L'Ori, l'Eli i jo, aprofitant la nevada de la darrera nit anem a esquiar a pistes. Teniem dubtes, però finalment veiem que és una gran decisió: el dia és fred, i la neu es manté amb molt bona qualitat durant tot el dia. Durant 6 hores no parem de fer fora pistes, buscar salts, trepitjar neu nova, dibuixar noves traçades,... fantàstic!!!
L'Eli baixant una canal en un fora pista d'Ordino
I ara... cap a on anem???
L'Ori practicant un slide
