Catalunya sostenible

2 dies abans de que comenci la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura de Barcelona, m'he vist forçat a posar aquesta reclamació a Ferrocarrils de la Generalitat:

"Com molts altres dies, ahir diumenge 20 de setembre vam agafar els ferrocarrils des de plaça Catalunya fins al Peu del Funicular. Un cop allí, com molts altres dies, pensàvem agafar el funicular fins a Vallvidrera. D'aquesta manera podem començar la nostra sortida en bicicleta des d'un punt més elevat, estalviant-nos trams urbans i visitant millor el parc de Collserola. Un cop al Peu del Funicular ens trobem que hi ha prop de 15 usuaris més en bicicleta. Quina és la nostra sorpresa quan ens diuen els operaris que només poden pujar dues bicicletes en cada trajecte! Encara que no hi hagués gent a peu que volgués fer servir el funicular!

Vam estar parlant-ho amb els operaris, i ells entenien la nostra queixa, però deien que “de dalt” els hi havia donat aquesta ordre. I no ens donaven la possibilitat de parlar amb ningú que realment pogués decidir res.

Durant l'estona que vam estar parlant amb aquells operaris, es va donar la situació de pujar el funicular quasi buit, amb només dues persones i dues bicicletes, mentre hi havia una cua que en aquells moment ja s'acostava a la trentena de bicicletes.

La meva reclamació és en contra del poc sentit comú de les normatives de FGC. Entenem que si hi ha usuaris que van a peu tinguin prioritat i, de fet, el nostre grup sempre som respectuosos amb aquesta prioritat (no només als ferrocarrils). Però no entenem el malbaratament de temps, energia i diners que suposa aquesta normativa tan rígida. No té sentit malgastar l'energia que mou el funicular amb només dues bicicletes quan hi ha una cua de 30 persones. No té sentit malgastar el temps dels usuaris, fent-li fer cua, quan el funicular està pràcticament buit. No té sentit malgastar els diners de tots movent un funicular que quasi està buit.

Aprovem que hi hagi la normativa que prioritzi els usuaris que van a peu, però reclamem que aquesta l’apliquin amb sentit comú, i que havent-hi uns operaris allí, aquests puguin aplicar aquest sentit i no provocar situacions absurdes."

Un exemple més de com l'administració pública fomenta aquesta sostenibilitat i aquesta seguretat (vam acabar pujant per carretera amb tots els cotxes!).

La ferrata d'Oliana

Per finalitzar les vacances, aquest any vem decidir anar a fer una via ferrata. Després de que l'any passat vem fer la més llarga i una de les més difícils de Suïssa (Dauberhorn), aquest cop hem anat a fer una de les millors de Catalunya: la via Regina a Oliana.

La via consta de tres parts. La primera serveix per escalfar, tret de si la fas al mes d'agost, que quan arribes a peu de la via ja estàs més que calent! consta de vàries parets verticals equipat amb graons i cadenes, i d'algun petit descans amb menys pendent. És l'únic tram on hi ha ombra, així que més val aprofitar-ho. El tram finalitza amb la pujada a una agulla amb una magnífica vista sobre el pantà d'Oliana.

El segon tram està caracteritzat pel seu inici, un pont tibetà de 14m de llarg que, si no estàs acostumat, pot impressionar bastant.

Un cop finalitzat el segon tram, la calor i l'esforç ja comencen a passar factura. I segons la guia encara queda el tram més dur!!! Aquest és un seguit de trams molt verticals i aeris, combinats amb flanquejos.

Les dues grans dificultats d'aquest tram es concentren en pocs metres. Primer tenim un desplom no molt llarg, però que amb l'estona que ja portàvem costa bastant de passar (sobretot si t'emboliques amb els mosquetons i l'has de passar dos cops!). Tot seguit, hi ha un canvi de paret. No és que sigui molt difícil, però la primera impressió quan el veus "acollona una mica".


En aquest tram també vam tenir la sort de veure unes quantes àligues volant molt i molt aprop.



Al final de tot, arribem a dalt en unes 4 hores, amb molta calor i amb una hora i mitja per endavant de descens tant o més difícil que la baixada. El retorn es fa per un camí equipat, que pel fet de ser en baixada, sembla més difícil que la pròpia via!



Després d'unes 6 hores totals, arribem de nou el cotxe, on improvitzem una petita dutxa amb una garrafa d'aigua i tornem cap a casa.