Desprès de tres mesos (en Xavi ha estat lesionat), avui per fi, tot i la calor hem anat a escalar. Ja en teniem ganes!. La veritat és que a l'ombra s'estava força bè, corria un ventet molt agradable.
Hem sortit a bona hora (8:36), (ei Marc estem millorant!) a les 9:30 ja estavem esmorçant al Bruc, en Marc, en Xavi i Jo.
Sorprenentment en l'acostament a les vies no ens hem perdut, (serà perquè no duiem el guia?, és broma!). En principi com en Xavi està mig lesionat, en Marc havia de començar a obrir vies, però com es veu que ahir se li va complicar la nit finalment hem convençut a en Xavi. Hem començat per un IV+, després en Marc l'ha fet també de primer i jo de segon (hauré de tornar a agafar confiança). En total hem fet tres vies totes senzilletes IV+ i V, i cap a quarts de tres hem anat a dinar, desprès de l'esforç la recompensa! (sempre hi ha un objectiu).
Hem compartit dos primers, per tres. Que no son sis per molt que alguns s'ho pensin. La carn era boníssima, i les amanides també. Ja haviem parat a aquest resstaurant alguna vegada peró nomès a esmorzar, de fet de moment es el millor del Bruc, molt recomanable.
La veritat es que l'escalada em relaxa, descarrego tensió i ara que s'acosten les vacances i que estic bastant estressada, m'ha anat molt bé, i a en Xavi també segur (no el deixo dormir gaire).
Ha estat una bon dia, llàstima que m'hagi passat tan depressa. El cap de setmana que ve pot ser toca mar esperem que sense contracorrents (això ho explicarè un altre dia).
