28 de febrer del 2010

Una cursa diferent

Aquest cap de setmana, la feina i les seves conseqüències, m'han deixat poc temps lliure. Un d'ells, el que aprofito ara per descansar i escriure i, un altre, dissabte al matí per fer una cursa d'orientació.

La cursa es celebrà dins el campus universitari de la UPC a Castelldefels, i és més un entrenament que no pas una cursa oficial. Entre això, i una mica de pluja, l'assitència és força baixa. Així doncs, a les 9 del matí i havent dormit poc més de 4 hores, l'Enric i jo ens dirigim cap allà.

Aquest cop només hi ha dos circuits, el curt i el llarg. Jo m'apunto al llarg, ja que té una característica que el diferencia molt de qualsevol cursa que he fet. La cursa es divideix en tres parts: una primera de 3km sprint, una segona de 2km amb "benzinera", i una tercera de 3km sprint. "Sprint" vol dir que la cursa és curta i força fàcil d'orientació i, per tant, el més important és el físic. Però la diferència és la segona part. "Benzinera" vol dir que no et donen mapa, aquest es trobar fixe en un punt del circuit i pots tornar-hi sempre que vulguis a "repostar". Per tant, a més del físic i l'orientació, aquí també compta la memòria.

Ja en cursa, el primer circuit ja deixa clar, que no hi ha gaire dificultat d'orientació, i que el físic és el que determinarà el primer i tercer circuit. Se'm dóna força bé, tot i que em noto cansat.
Comença el tram de benzinera. El circuit té 6 fites a memoritzar. Tot i que sembli poc, us asseguro que costa bastant fer-ho quan estàs cansat i corrent enmig d'una cursa. Escullo la tàctica d'intentar memoritzar el número de cada fita, però sobretot la posició en la que es troben. Les dues primeres les faig més o menys bé, i pel camí vaig repetint-me la seqüencia de números: 73, 68, 81, .... La tercera em costa una mica de recordar, però finalment la trobo. La quarta, cap problema, però arribant a la cinquena m'he oblidat del número i, a més, no trobo la fita on pensava que estava. Trobo una altra molt aprop, però no exactament on esperava. Començo a dubtar si tornar a la benzinera o marcar la fita. Finalment decideixo marcar, però abans faig una última mirada a la zona i... trobo la bona! Així doncs la marco i cap a la última que és la de meta.
El tercer tram torna a ser molt físic i no presenta gaire dificultat tècnica.

Acabo la cursa amb molt pocs errors, però com es tractava d'una cursa molt física el resultat no és brillant: posició 6 de 11. Val a dir, però que amb tant pocs corredors, la posició no és molt significativa (ni per bo ni per dolent). Això si, mirant els corredors contra els que he competit estic content: corredors habituals d'èlit i H21A.

L'Enric per la seva part, fa el circuit curt. I comentant-ho després i amb els resultats, les conclusions són similars: quedem pel mig de la classificació, però hem de millorar en el físic.

Un dels mapes de la cursa

21 de febrer del 2010

Calçots i orientació

Aquest ha estat el cap de setmana triat per a la ja tradicional calçotada de la colla d'amics feta a la feina, quan treballava a Better.
Com sempre l'Enric ens ha ofert la seva hospitalitat a la Masia de Sant Pol, molt aprop de la Bisbal de l'Empordà. Aquest any no tots han pogut assistir, però igualment erem una bona colla.
Per a menjar no ha faltat de res: pintxos vascos, calçots, salsa romesco (amb concurs inclòs), botifarres, xai, torrades i tot regat amb un bon vi. I per postres tampoc ens hem quedat curts amb la "torta" de xocalata de la Leticia i dos pastissos de formatge (gentilesa del Jordi i la Raquel tot i que no han pogut venir).
Un molt bon àpat, completat amb unes bones xerrades al voltant de la llar de foc.

Els pintxos de la Naiara i el Manu

Tota la colla a taula! (menys la fotògrafa Leti)

I ara, l'Eli fent la foto

Abusant una mica de l'hospitalitat de l'Enric, la Leticia, el Carlos, l'Eli i jo hem aprofitat i ens hem quedat a dormir per anar avui a una cursa d'orientació a Torroella de Montgrí., la primera de Copa Catalana d'aquest any. Allà també ens hem trobat amb la Su i l'Enric, que venien desde Badalona per córrer ell, ja que la Su està lesionada.

L'Eli ha fet la cursa juntament amb la Leticia i el Carlos, que era la seva primera cursa, i el resultat ha sigut totalment positiu. A la classificació han quedat per la meitat, però sobretot els hi ha agradat, i amb ganes de repetir. Haurieu d'haver vist l'interès que hi posava el Carlos, com s'estudiava la simbologia dels mapes i em preguntava per algunes coses que ni tan sols me les havia plantejat!

L'Enric debutava amb el seu nou club, el Grions, i ha sortit molt content, ja que ha comès pocs errors i al final ha quedat pel mig de la classificació, el seu millor resultat en la categoria.

Per la meva part, crec que ha sigut la millor cursa que he fet fins ara, com a mínim en quant a resultat. 7è de 54 participants. Tret del primer classificat, crec que amb petites millores físiques i tècniques, puc arribar a atrapar als altres que tinc per davant, i lluitar per estar davant. Si el físic m'acompanya, és el moment per saltar definitivament de categoria.

I per acabar el cap de setmana hem fet un bon dinar a Peretallada!


Els debutants: tot un èxit!

Tots quatre després de la cursa amb gana pel dinar que ens esperava!


L'Enric cada cop ho fa millor, i ara ja federat!

4 de febrer del 2010

Orientació nocturna a Badalona

Dimecres 19:00, comença la segona cursa nocturna de la temporada. Aquest cop és a Badalona i, com el terreny me l'hauria de conèixer, m'apunto al circuit llarg!
Començo la cursa una mica despistat. La primera fita tot i que m'hi acosto, no acabo d'afinar i em costa força estona trobar-la. Em sembla que hauria de començar aquestes nocturnes una mica més concentrat, ja que en totes les que he fet sempre em costa molta estona començar a trobar-me còmode. En això influeix que feia menys d'una hora sortia de la feina amb mil i un problemes, havia de tornar de Barcelona, passar per casa, canviar-me, menjar alguna cosa, agafar el cotxe, anar a buscar a l'Enric i plantar-me a Montigalà. Massa coses per només una hora.

La segona, tercera i quarta fites estan més aprop de camins i m'ajuden a agafar confiança.

La cinquena i sisena costen una mica més i, sobretot em fan notar més cansat, cosa que em fa cometre una errada a la setena, que tot i que no em fa perdre molt temps si que em fa donar una mica de volta.

La vuitena i novena són fàcils, però amb una pujada considerable.

La desena ja és a la part més alta del mapa, quasi a la urbanització de la Vallensana. De nou em torna a costar una mica, suposo que pel cansament.

La onzena és una tirada molt llarga i gràcies a conèixer el terreny crec que ho faig prou bé, o com a mínim faig menys desnivell que la majoria. Podeu veure una discussió sobre l'elecció d'itinerari aquí (també hi ha els resultats). Sobretot em permet córrer sense preocupar-me de l'orientació i recuperar-me una mica.

A partir d'aquí ja és baixada. La dotzena trigo una mica per una confusió entre un marge i un camí al mapa. Tretze i catorze són senzilles. La quinzena la identifico ràpidament amb el pont de Montigalà i la trobo fàcilment. La setzena em confio massa del meu coneixement del terreny i cometo una errada, que em fa perdre una mica de temps.

La dissetena la trobo bé i finalment la divuitena la puc trobar després de fer la última rampa de la cursa.

Al final 1h 24minuts. Me'n vaig amb la sensació de que ho podria fer molt millor i de que encara em costa això de les curses nocturnes. Però veient els resultats (posició 19 de 42), i tenint en compte que la gent que fa el circuit llarg sol ser gent bona, no està gens malament. Com a mínim he vist els punts on fallo més: concentració al principi i després dels trams de més exigència física.

L'Enric també va córrer la cursa, al circuit curt, però sense brúixola!!! Podeu llegir la seva crònica aquí.