Després de la nevada més gran dins d'una temporada excel·lent per a l'esqui, dissabte buscàvem fugir de les aglomeracions que ens podíem trobar a pistes, i del perill d'allaus del Pirineu central i occidental. Així que 2 palillerus, el Marc i el Jordi i 2 boarders, l'Ori i jo ens disposem a pujar el Bastiments.
Arribem a Setcases cap a les 9 del matí i, després de buscar un bar on ens volguessin donar d'esmorzar, les previsions no eren gaire optimistes. Des d'allí les muntanyes es veien força pelades, tot i els múltiples avisos d'excés de neu que s'havien fet. Per sort, res més lluny de la realitat.
Comencem la pujada cap a les 10, marcada per les ratxes de vent molt fortes que en alguns moments feia que ens haguéssim d'aturar. Per sort no eren continues.
En unes 3 hores i quart ens plantem a dalt del cim, aquest cop sense haver patit tant com la darrera pujada a la Tossa Plana. Descansem una mica, fem les fotos de rigor, i amb un vent insoportable ens decidim a baixar.
Durant la baixada el vent desapareix, i podem gaudir de 3 magnífiques pales. Vem tenir sort, ja que la majoria de gent que havia pujat abans que nosaltres no s'havia atrevit a fer aquelles pales, així que les vem poder estrenar.
Un cop a baix, el més que guanyat dinar a Setcases mentre comentem tots els moments de la jornada.
El dia abans parlant amb el Quim (un company de feina) sobre l'excursió que anavem a fer, sobre l'evident esforç que suposava i comparant amb esquiar a pistes, em va preguntar: "i, per què feu això?". La resposta és clara, les sensacions de la muntanya s'han de viure per saber el que són!
A més d'aquestes fotos i videos, en podeu veure més aquí.
