26 d’octubre del 2008

Retrobant el nord

Avui hem retrobat una activitat que feia molt que no practicàvem: les curses d'orientació.

Pels qui no les coneguin aquestes curses consisteixen en trobar diversos punts ubicats en un mapa, amb l'únic ajut d'una brúixola. El mapa et permet trobar amb una aproximació d'uns 10 metres cada un dels punts (fites). Llavors per cada una d'aquestes fites existeix una simbologia que permet trobar la ubicació més concreta. Per exemple "al costat d'un arbre singular", "al peu d'una roca",... Habitualment es fan a la muntanya i a peu, tot i que hi ha variants urbanes, en bicicleta, nocturnes,...
Pels qui no coneguin aquestes curses, però hagin utilitzat un mapa de muntanya (tipus Alpina), la diferència principal està en que no hi ha una referència de l'alçada en la que et trobes, ni si el terreny fa pujada o baixada. Les corbes de nivell estan dibuixades sense cotes. Cal interpretar-les adequadament per a saber el sentit de la pendent. A més el mapa esta colorejat segons la densitat de vegetació de cada zona, i no segons l'alçada.
Per a més informació OROS.

Doncs bé, avui al matí hem anat a Canyamars, on es disputaba una cursa del campionat OROS. Feia ben bé més de dos anys que no participàvem a cap cursa i a més ens hem apuntat a una categoria per sobre de la que acostumàvem a córrer, tot i així el resultat ha sigut molt bo.

L'ubicació i el traçat han sigut fantàstics, el típic bosc mediterrani del Corredor després d'una setmana de pluges. Quina olor a humitat i a vegetació de tardor!

Hem començat la cursa força bé, trobant les fites a bon ritme. Després hem tingut un parell de fites en les que hem perdut una mica de temps, ja que tot i que l'aproximació era bona, la localització final fallava una mica. En general, però, no hem perdut molt de temps en cap d'elles. Cap al final, i quan ja portàvem quasi dues hores de cursa hi ha hagut un parell d'errors, però és que quan el cos es cansa la sang no arriba al cervell...

També hem descobert el perquè del text que hi havia a les instruccions "pels participants als circuits C1 i C2 és necessari l'ús de proteccions". Comparat amb els circuits que havíem fet, la vegetació és molt més densa: esgarrapades d'esbarzers, pantalons estripats, alguna caiguda a terra i un últim tram que hem hagut d'arrossegar-nos per terra!

En resum, ens ho hem passat com nens petits! trobàvem a faltar aquest esport i, crec, que també l'esperit de competició que ens aporta. Sens dubte, no deixarem que tornin a passar dos anys més.

Ah! per cert, tercers de la nostra categoria!

6 d’octubre del 2008

Descobrint Collserola

Doncs ja portem un parell de dissabtes amb els Masachs Brothers anant a investigar camins per la part nord est de Collserola, i hem trobat coses força interesants.

Donat que l'Ori se m'ha avançat i ja ha escrit una mica les sensacions que vem tenir aqui, aprofitaré aquest article per donar una mica més de detall de la ruta que vem fer. També esmentar que el segon dels dies vem conèixer un noi d'uns 14 anys que ens va fer adonar que el futur del muntanyisme i l'orientació està garantit. Em va impressionar com s'havia fet un road-book cassolà a partir d'unes fotos que ell mateix havia tret del Google Maps.

Doncs bé, aqui teniu la llista de punts interessants:

1.- Plaça Karl Marx.
Simplement ha estat el punt de sortida i arribada dels dos dies. Habitualment hi passa força gent que inicia les seves rutes allí.

2.- Torre Baró.
Hi vem passar el segon dia, pujant per la carretera de Roquetes. Hi ha una bona vista d'una de les zones més marginals de Barcelona. Segons diu l'Ori, s'hi fan observacions astronòmiques.

3.- Coll de la Ventosa.
S'hi arriba directament per una pista des de la sortida, passant per l'Hospital de Sant Llàtzer o bé pel passeig de les Aigües des de Torre Baró. Aquest punt permet enllaçar amb el passeig de les Aigües que recorre tot Collserola per sobre de la carena. També es pot iniciar una baixada divertida i una mica pedregosa que passa per la Font de Santa Eulàlia i que ens porta de retorn al cotxe.

4.- Turo d'en Segarra.
S'hi pot pujar per varis llocs, el més fàcil és des del passeig de les Aïgues entre Torre Baró i el Coll de la Ventosa. Un cop arribem a la torre de telecomunicacions que hi ha a dalt, comencen dues baixades: una trialera força tècnica que ens porta quasi directa al Coll de la Ventosa (camí de la dreta) i una altra que no hem fet però que porta cap al cotxe (pendent pel proper dia).

5.- Trialera x.
Des del camí de la carena a l'alçada del Forat del vent comença una pista que baixa cap a la carretera del Cementiri. Quan trobem uns xiprers (no els primers que veiem) a mà esquerra comença una trialera de les difícils. Potser una mica massa tancada de vegetació. La trialera creua un camí ample i ens porta al Torrent de Sant Iscle. Allà es pot seguir torrent avall o bé, com vem fer, seguir amunt, fins a trobar un camí a la dreta que després de cansar-nos una mica, ens portarà fins a una pista ampla. La pista ens permet tornar al Forat del Vent (esquerra) o arribar al següent encreuament (dreta).

6.- Encreuament.
Vem arribar després de fer un tros de baixada força ràpid, però amb l'afegit de que algú hi havia fet uns petits salts. Allí vem trobar dos homes que estaven passejant per Collserola (4). Sembla que s'ho coneixien bé i ens donaren unes bones indicacions i una gran reflexió tot i ser un pèl radical: "esto es vida... ahi abajo está la muerte". El camí de la dreta queda pendent.

7.- Descens de la Font de la Tórtora.
Sinuós i divertit descens que abaix de tot es converteix en una selva impracticable. Cal esbrinar on van a parar un parell de desviaments (Font del Rossinyol?), per veure si es pot fer pedalejant. La sortida la vem fer caminant cap a l'altra vessant, enllaçant amb el descens del Torrent d'en Fotjà.





8.- Descens del Torrent d'en Fotjà.


Hi ha diverses alternatives. Si baixem des del Portell de Valldaura per la pista ampla que porta a Cerdanyola, trobarem un encreuament que porta a la Font dels Caçadors a l'esquerra. A la dreta surt un caminet indicant Turó d'en Fotjà que ens porta cap allí. També podem seguir avall per l'anterior pista fins a trobar una porta metàlica. Just darrera de la porta a la dreta surt una trialera (no surt al mapa) que també ens porta de forma més directa al torrent. Aquesta només la vem fer de pujada, tot i que ens vem entretenir a fer unes fotos.





Totes dues són molt divertides, la única pega és que al final cal caminar per sortir del torrent, anant a parar després d'alguna baixada al Torrent de Can Catà. D'allà segons la pista que agafem arribarem a Cerdanyola o de retorn cap a la Carena.


9.- Descens de la Serra d'en Fotjà. Des del Portell de Valldaura, si agafem la pista que baixa cap a Cerdanyola, de seguida trobarem a l'esquerra alguns entrants que ens porten per un caminet (o single-track com diria en Jaume), paral·lel a la pista. Es un d'aquells camins realment divertits: estret però ràpid, amb algun saltet, i apte per a tots els públics. No surt al mapa.

Espero que aquest article us orienti una mica més que desorientar-vos. Quan tingui en funcionament el GPS ja seré més precís en les indicacions.